enmig de tot

BJÖRK: UN GENI DE MODA

2011-02-19T00:58:00.002+01:00

A la passarela de Chanel SS-2011 al Gran Palais de Paris, decorat com un jardí versallesc i amb models rondant-ne els racons -un pèl perdudes-, s'hi va tocar en orquestra i en directe una peça de Björk que recordava molt Isobel del seu àlbum Post.

Després es tocà una peça d'Oasis o de John Barry...ningú ho té massa clar (en sèrio, ho he cercat: trist, oi?)

Ambiental, pulsant, suaument explosiva; acompanyant el passeig sense estridències... Amb el permís de la gran Coco, avui no m'he fixat massa en els drapets.

No és la primera vegada que la cantant islandesa participa del món fashion: ha desfilat per la pel.lícula "Pret a Porter" i per Gaultier, va cantar en directe -robant protagonisme a les models- durant una desfilada d'Alexander McQueen;

I en el Memorial del mateix disenyador el passat 20 de setembre 2010, hi va cantar Gloomy Sunday, de Billie Holliday.

Bla bla bla... per mes biografia, wikipedia!

Des que vaig descobrir-la amb Human Behaviour em vaig rendir a aquest geni de la música, controvertida o no.

I després, també m'han fascinat:

Venus as a Boy,

Aeroplane,

The Modern Things,

Bachelorette (genial video de Michel Gondry!),

Hunter,

It's not up to You,

Pagan Poetry (video escandalós, pearcings inclosos...),

Pleasure is all Mine,

Who is it (un altre gran video, de Dawn Shadforth, rodat a Islàndia amb un vestit "picarol" d'Alexander McQueen!),

Triumph of a Heart (video en un pub amb tot de penya desfasada cantant a capela, jeje),

Innocence...

Amb Vespertine, la nena rara va volguer fer música de sons minúsculs que petessin com deu mana als altaveus del seu ordinador portàtil : bona base per un disc...

I amb Medulla, després de tenir el seu segon fill, volia probar a fer música només amb el so de la veu. Molt original: no sempre efectiu pero amb algunes cançons magnífiques.

Úlltimes tècniques digitals en música, imatge i de les primeres en confiar en l'internet.

Björk Guðmundsdóttir: no deixa indiferent, eh?

SEXIER THAN PORN

2011-02-17T21:06:00.002+01:00

Desde sempre que vaig remenant l'internet, em topo constantment amb pàgines porno (camuflades o no);

o al obrir algun fitxer (legalment o no) m'enduc uns sustos! que per sempre Mamma Mia! estarà lligada a performances molt erectes...

El porno és a la web el que el "Tot a Cent" és quan vas de tendes: te n'apareix un allà on abans hi havia un banc, una merceria o un forn; i el que s'hi ven és barat, mal fet i de mal gust; de plàstic (literalment); i no dura res, ja m'enteneu (o no).

Voldria manifestar que el porno no és sexy, pot ser molt aburrit. I falç.

I tots aquells que us penseu que a les ties ens agrada el sexe a lo porno... pues no.

Els anuncis IKEA ja fa temps que conecten amb la plebe per la senzillesa del missatge i la naturalitat en l'execucio de l'anunci.

I aquesta vegada, mostra el sexe (paradigma i panacea de la publicitat) amb una intimitat, complicitat i amor...super-Sexyssss; i ens el mostra... "despressss".

...sexier than porn.

HOME HEIST... LOS ASALTA CASAS!

2011-02-03T21:57:00.002+01:00

Reality Show de decoracio BEFORE'n AFTER de la BBC, que va emigrar al canal tematic "Hogar y Plantas" del Canada, HGTV : LOS ASALTCASAS!

Colin & Justin son dos "Decoradors Escocesos Supergays" que literalment -bueno, quasi- "asalten" cases canadenques necessitades de carinyu, estil, ordre i PELES! -com ve sent normal...

En realitat, habitants i habitat problematics en questio, reben un merescut rapapolvo digne de la senyorita Rottenmeyer - de bon rollete, ojo- i s'han de posar samarretes proclamant el seu mal gust -en serio- i tot davant les camares:

"Per presumir s'ha de patir"...perdent la dignitat per la tele a nivell nacional, i en aquest cas, mundial.

Decoracio moderna (new age!), colors estridents, bralles constants entre els dos protas disenyadors i el pobre equip currant, i les victimes que veuen com aquest parell de divas fan el que volen a casa seva!!!

Aixo si, tot passa en un maxim de 6 dies: impossible, oi?

Pero l'important es que Colin & Justin canten les veritats als pobres "concursants" del programa, els avergonyeixen publicament, els mostren quins grans pecats d'estil han comes...pero tambe els ensenyen com no caure-hi altra vegada.

De fet, en alguns capitols els fan terapia de parella o de familia (amb tallers sobre els espais, colors i textures o senzillament aprendre a ser ordenats, conxo!).

I gracies a la seva caradura i a molta experiencia, Colin &Justin se'n surten sempre com uns senyors. Ole.

Ja sabem que el Feng Shui es l'art de fer que el que ens envolta a fora ens faci felicos...

Doncs al final de cada programa, les victimes redescobreixen una llar feta a mida, d'estil "hotel de cinc estrelles"... i s'emocionen, i ploren: ...molt emotiu.

La veritat es que les imatges ABANS-DESPRES que ens mostren expliquen l'alegria dels senyors de la nova casa.

Pallasseries a part, cada obra es fa amb molta deferencia, creada especialment pels amos de la casa, cada capitol es tota una historia amb disenys originals i frescos igual que els decoradors!

Podem veure capitols sencers (in english) aqui
o al canal DE CASA en spanish.

Sempre aprendrem alguna cosa...

SOUL KITCHEN

2011-02-01T09:04:00.005+01:00

Una de les millors pelis que he vist en moolt de temps, en sèrio.

Premi Especial del Jurat al Festival de Venècia el 2009:

SOUL KITCHEN... menjar per l'ànima.

Zinos Kazansakis, alemany d'origen grec amb cor de heaviata, regenta un restaurant cutre, està boig per la seva nòvia que està de corresponsal a Shangai i aguanta a son germà que està de mitja pensió a la presó...: Què podria sortir malament?

Fatih Akin, el "dire", firma el guió amb Adam Bousdoukos, basat en les experiències del propi Bousdoukos en la seva "Taverna" grega que Akin , per cert, freqüenta.

Un gir disparatat i humorístic a les tràgiques pelis que Fatih Akin ens té acostumats ("Al otro lado", "Contra la pared").

Manté els seus temes habituals, com ara l'amor apassionat fins a límits autodestructius, l'amistat (incondicional) en el pitjor dels casos, hi afegeig bona cuina, una hèrnia discal i altres desastres en una Europa molt reconeixible.

Personatges reals però estereotipats en un càsting immillorable, on Fatih reuneix els seus amiguétes per passar-nos-ho requete... A destacar el roba-escenes del cuiner, Birol Ünel (Contra la pared).

El millor és que la peli manté un to distès i gens pretenciós amb un gran tempo per l'ironia: és a dir, que no sobra ni un segón.

Aquí és on la música destaca definint cada situació i als seus personatges. La música és, naturalment, una canya, amb grup roquero inclòs amb les seves pròpies versions.

Banda sonora molt original que recomano juntament amb la resta del film. No us perdeu el to del mòbil del prota...

Títols de crèdit dignes de premi.

La típica peli d'hamburguesos... : 5/5

Bon appétit!

GENERACIÓ MISS PIGGY!

2011-01-23T22:23:00.002+01:00

Ei, trenquem una llança per la porqueta, la més famosa Teleñeco/Muppet de la història.
I és que aquest tros de felpa rosa és l'emblema -generació rera generació- de totes les nenes que volen convertir-se en Estrella... i algunes hi arriben!
Cantants, actrius, models, artistes, caradures, dives... Recordant que el més important és l'actitud i les ganes, i ho aconsegueixin o no -el transformar-se de mers mortals a deeses mediàtiques- totes són, a la seva manera...MISS PIGGY.

Totes hem tingut el nostre moment MISS PIGGY, aquí em teniu: exposant les meves coses per internet...

FOTOS NO!

TRON LEGACY

2010-12-29T11:31:00.009+01:00

Estimats frikis: TRON LEGACY és una canya però no arriba al nivell de la primera TRON.

Amb un començament espectacular, la peli manté la línea de TRON (durant tot el metratge), i ho fa amb reverència i molt de carinyu. Una peli ben portada, amb grans moments i algun impàs (que en futurs visionats potser se'ls hi trobi el què), i un final made in Blade Runner sense postdates ni moralejas (gràcies, gràcies, gràcies).

El cas és que no aporta res nou a l'original: sí parafraseja continuament els personatges ja mítics, i el garaig de Sam és el de Dumon (què friki...)... però no aporta res, ni a l'història ni al que és el món digital avui en dia.
Inclús un revisionat de l'original TRON mostra una peli que no ha passat de moda, un avanç sense precedents en el seu moment en el disseny digital; i en la nova TRON LEGACY ni tan sols els tratges requetefuturistes superen els originals...

Això si: tot enfoca cap una una segura 3ª part.

Múltiples i constants homenatges a Blade Runner, 2001, El 5º Elemento, Akira, Metrópolis, Star Wars, Matrix... i segur que uns quants més.

3ª part segura? vegeu, vegeu:

El fill d'en Dillinger!?! Sorpresa i puntasso de possibilitats però en un futur guió...

Una vegada descobert Tron (about time!) i sentit la veu de Bruce Boxleitner, per què no mostrarlo?! I la seva situació al final per no dir la implosió del sistema ho deixen tot ben obert.

El CÀSTING funciona: Jeff Bridges, brillant com sempre però amb un greu estigmatisme en la versió digital; a Bruce Boxleitner el trobem a faltar durant quasi tot el metratge; Garret Hedlung el guapete de la peli, aguanta el tipus més a fora que a dins de l'ordinador (l'entrada i sortida de la Torre Encom, uau!), però admetreu que en Bridges se'l menja amb patates; Olivia Wilde, una Leeloo Dallas\Replicant\Maria de Metropolis, innocent que no ingènua, la incògnita, la guapa (és clar)... tridimensional, jeje... Pero qui i què són aquests sers digitals místics d'ADN perfecte a la Leeloo Dallas Multipass (vegeu la recreació del braç de Cuorra). Això dóna per crear una nova branca de ciència ficció...

I encara més: per què Zeus havia de ser el vampir dolentot de Twilight, pintat de blanc i fent de drag queen repelent?

És que desde Matrix totes les segones parts necessiten aquest personatge vacuu, obvi, pretenciós, falsament ambiguu que no queda sinó vulgar?

TRON LEGACY també pateix del "Síndrome de la Segona Part a la que li Sobren 15 minuts de Peli".

Sembla que per por a no arribar al nivell de la seva predecessora i/o per justificar a la productora els dolars invertits, afegeixen i/o allarguen escenes, adormint a la meitat de l'audiència que no menja crispetes.

Bé, a TRON LEGACY n'hi sobren 12 de minuts, sobretot al retiro de Superman de Flynn... a part d'això el GUIÓ és interessant i els girs sorprenen, si... però és fluix i al capdavall, tota aquesta història ...per què?

El DISSENY de producció, les curses de motos o del que sigui, les lluites, els JOCS (al circ) són trepidants, genials i si no coneguéssim molts d'aquest efectes serien extraordinaris. Honestament, TRON LEGACY és una bona experiència visual però el llistó de TRON no s'ha superat.

DAFT PUNK ens proporciona la MÚSICA que hi enganxa i t'enganxa de ple. Sintetitzador dels 80 molt canyero i un punt new age (això explica el rotllo Obi-One-Zen que porta en Flynn, no només per què en Bridges sigui superbudista, ojo). Rítmica i pulsant batuta que aprofundeix cada escena amb melodies de neó (excepte potser en la estrident festa de Zeus). Aquesta BSO no té el to místic de la partitura de Wendy Carlos en la primera TRON.

Com a friki no puc evitar trobar a faltar el caràcter guasero de Flynn; també el nostre estimat BIT, si o no?; o un canvi de polaritat/color (només Tron al final). A saber que en la versió original de TRON, Flynn no deia "polaridad inversa" sinó "I can't believe it"...

En canvi m'encanten les poses molonas constants, i el fet que Sam Flynn no sigui creador sinó només usuari i vagi bastant més perdut que son pare, Cavallero Jedi... er... Zen-Creador en què s'ha transformat, allà en el seu retiro "2001"-"Villa Soledad"; però falten les imatges caleidoscòpiques d'entrada i sortida del món de l'ordinador, o el renaixement del sistema "lliure"; per això decepcionen els títols de crèdit, bastant senzills. Potser en aquesta 3ªpart...

Això sí, després d'una peli tan fosca i amb els ànims "orfes" dels nostres personatges, el missatge de l'última escena és més punyent que qualsevol imatge digital (i què bonic que és Vancouver!).

Últim apunt friki: els cubitos en què es desintegren els programes no us recorden a SuperLópez "Los Alienígenas"?!?

Què us haig de dir... 3/5.

End of line.

MONOSÍL.LABS...

2010-12-03T00:58:00.004+01:00

Cantant-li una cançó de bressol al meu nebot vaig adonar-me de la quantitat de monosíl.labs que existeixen en català. El cas és que són paraules molt bàsiques, senzilles, mots que deixen entreveure els inicis d'una llengua.

PA- VI- SAL- LLET- BLAT

GAT- GOS- BE

ALT- BAIX- NORD- SUD- EST...

...el món de les coses i les paraules petites...

Fins aquí tot normal, res fora de lloc: oi?

Ara veureu...:

ALL- ELL- LLI- LLOC- ULL / AU- HAM- ERM- OU- U / AS- ÉS- OS- ÓS- US / ANY- ART- I- OR

BAU- BÉ- BEC- BEL- BEIX- BOL- BÒ- BOIG- BOSC- BOL- BOU / BRAM- BREU- BRI- BROU- BRU- BRUT / BLANC- BLAU- BLE- BELL- BULL- BUIT

CAL- CEL- CENT- CIM- CINC- COL- COLL- CUL- CULT / CALB- CLAU- CLAR- CERT- CRIT- CRIM- CROM- CLON- CLOR- CRU / CAS- COS- CUS / CAP- CEP- COP- CUP / CAMP- CAU- CARN- CAR- CERC- CIRC- COR- CUIR- CUIT- CUC

DALT- DENT- DIT- DOLÇ- DOS- DUR / DAU- DÉU- DEU- DINS- DONCS

FAIG- FEIX- FIX- FOIX- FUS / FALL- FILL- FOLL- FULL / FAM- FANG- FEM- FI- FIL- FRED- FET- FOC- FORT- FOSC- FLOR- FRONT- FUS- FLUIX

GRAS- GREC- GRIS- GROC- GRUM / GRA- GRAM- GRAN- GRAU- GREU- GROS / GEL- GENS- GENT- GERD- GOIG

JA- JOC- JONC- JORN- JUNY- JUST

LLAC- LLAÇ- LLAMP- LLAR- LLARD- LLARG- LLEIG- LLEST- LLEU- LLI- LLIS- LLIT- LLOC- LLOM- LLOP- LLUÇ- LLUM- LLUNY- LLUR

MAI- MAIG- MIG / MAL- MEL- MIL- MOLT / MANC- MENT- MON- MUNT / MAR- MARC- MARÇ- MER- MORT- MUR / MAS- MES- MÉS- MOS- MUS / MA- MOT- MUT

NAU- NEU- NIU- NOU- NUU / NAS- NET- NÉT- NEN- NIN- NIT- NOI- NUS / NAT- NO- NOM

PIC- POC- PUC / PAL- PEL- PÈL- PI- POLS- PUIG / PAS- PES- PIS- PORS- PUS / PET- PIT- POT / PAU- PEU- PIU- POU / PLA- PLAT- PLAU- PLE- PLOR- PLOU / PEIX- PONT- PREU- PRIM- PROP- PROU- PUNT- PUR

RAIG- REIG- ROIG / REU- RIU- ROU / RAS- RES- RIS- ROS- RUS / RAP- REI- RIC- ROC- RUC

SA- SER- SI- SO / SAL- CEL- SIS- SOL- SÒL / SAC- SEC- CEC- SOC- SUC / SANG- SANT- SEU- SET- SET- SOT- SON- SORD

TALL- TAL- TEL- TOLL- TUL / TRAÇ- TRES- TRIS- TRIST- TRONC- TRO- TROÇ- TRUC / TEMPS- TOT- TO- TOU

VALL- VELL / VAL- VEL- VIL- VOL / VAS- VASC- VESC- VISC- BOSC- BUS / VENT- VINT- VUIT / VEU- VIU

XAI- XIC- XOC

En plena caravana per la Ronda, jugàvem a quants monosíl.labs podíem recordar... la caravana se'ns va passar volant. I és que una redescobreix admiració per la pròpia llengua i retasta les paraules amb què va aprendre a parlar...

També s'adona de l'etimologia de les paraules que recorre mil vegades cada dia però en què mai havies pensat.

Què bonica és la meva llengua, COI!

He intentat no escriu-re'us verbs, articles, pronoms i preposicions. Alguns se m'han colat, però és que quedaven genials...

I ja sé que me n'he deixat una pila: esperava que m'ajudessiu: No us tallleu, quantes més, millor...

Bon pont a tots!

NIGHTSTAND

2010-09-03T16:00:00.000+02:00

Aquesta tauleta de nit no necessitava cap restauracio, pero potser si una renovacio. Reneixer amb un estil afrancesat la fa apte per una decoracio moderna, mes lleugera i un puntet kitch.

ABANS I DESPRES...

No tot el que es feia abans ha de ser de gran qualitat, pero el que ens arriba acostuma a ser-ho.

Aquest moble dels anys quaranta, fet a ma, amb fusta de pi massissa amb detalls de marqueteria i tapisseria d'estil burgues, es mereixia un tracte amb dedicacio i cura.

La fusta per poc que es cuidi, com a material noble que es, sempre respon.

Ara, a esperar que aquest petit bouduoir es gaudeixi per molts anys.

KILIMANJARO

2010-06-23T11:33:00.000+02:00

Està lluny, a pa lo jondo, però és el Kilimanjaro, no?: ja ens hi aturarem un altre dia...

VOLVER

2010-06-14T18:03:00.003+02:00

El millor d'Almodóvar desde "Mujeres al borde de un ataque de nervios" és "Volver".

Gran peli de marujas de pueblo al borde de un ataque de nervios amb un començament inmillorable; senyores en bata netejant tombes familiars i "pròpies" a ritme de zarzuela:

"Esta mañaaana muy tempranitoo..."

...i el títol "Volver" (de vermell Almodóvar) estampat en una làpida: Impressionant.

Cada frase entonada en la peli és un poema al castellà castizo, i les millors intèrprets al nivell de Maria Barranco de "Mujeres", són Blanca Portillo (plástico buenísimo), Lola Dueñas i la reconeixible tia-yaya que tots tenim, Chus Lampreave. La càrrega dramàtica la porten mayormente Penépole Cruz (dacord, és bona actriu), Carmen Maura (com la he trobat a faltar!) i Yohana Cobo.

Tant costumbrista i nostre que ens toca la fibra sensible.

Els guions de l'Almodóvar tenen cims de geni. Per exemple: en el velatori de la tia Paula, les senyores del poble dónen la benvinguda a la Sole (recitant/brunzint el rosari, de negre rigurós i repicant ventalls), semblen mosques en un pla enfocat des del sostre. Aquest és un magnífic contrapunt a l'escena anterior, en què una espantada Sole es troba al pati de l'Agustina als senyors del poble: una paret masculina, muda i infranquejable.
Impagables les veïnes, les clientes de la perruqueria clandestina, les senyores del poble... un gran repertori de secundàries que de secundàries res de res.

En tota la peli jo feia a la Raimunda (la Pé) una Sofia Loren a la espanyola i al final se'ns mostra la referència de la Silvana Mangano, de "Bellissima" de Vitorio de Sica.

A destacar el vestuari colorista rescatat de les rebaixes, molt descriptiu, humil i a moments sexi: qui ens ho havia de dir el que una rebequilla pot fer per un escot. El títols de crèdit del final són un homenatge als estampats kitch de les bruses i faldilles de la Raimunda: digne art contemporani.

Las Rebajas ElCorteInglés...o "antes muerta que sencilla".

La música d'Alberto Iglesias s'adecua a les escenes com un gua, i en els moments emotius ens arriben acords d'arpa, delicada i sensible que transmet l'esperit femení de la pel.lícula.

Les dones, que passi el que passi tiren endavant la família, ens entendreixen; l'Espanya tant real, superficial i profunda que ens costa confessar però que estimem tant com les festes populars; Volver en tots els aspectes m'ha arribat al cor.
En la última escena, l'abraç entre la Raimunda i la seva mare Irene sempre m'arranca una llagrimeta.

Beware: és adictiva...mogollón.

ES MONA O ES UN ALIEN?!?

2010-05-26T15:46:00.004+02:00

Aquests són els canons de bellesa del segle XXI?

Ja no fan por aquestes cares de goma, la bellesa que la cirugia de plàstic ha desdibuixat a l'extrem que no hi ha maquillatge que l'arrecli. El que emprenya és que coneixent la gran mentida mediàtica, en contingut i continent i no ho aturem per pura inanició.

I amb el tema que m'ocupa, la bellesa, doncs espero que es torni a posar de moda la naturalitat i l'espontaneitat...

Com a demostració del poder del factor make up'n photoshop, aquí teniu un vídeo publicitari de DOVE:

Si, admeto que utilitzo el fotoshop per millorar l'encuadre i la lluminositat de les meves fotos. I esborrar-me el granet de turno, jo... Així que, honestly: on posem el límit?
Saludos, guapetes...

MARATO LOST

2010-05-24T00:35:00.000+02:00

Quants anirem a treballar dema? Se que en algunes localitats tindran festa, pero...i la resta?

A tots els frikis que com jo passaran la matinada d'avui diumenge seguint la MARATO del "FINAL DE LOST", (emes al canal QUATRO a la mateixa hora que als EEUU), salutacions i a disfrutar-ho!!!

Es quedara la Kate amb el Sawyer o amb el Jack? o amb cap dels dos? I seguira fent de mama de l'Aaron?

Quin dels candidats a Jacob sobreviura? (jo voto per l'Hugo, en Harley) I l'Illa, sobreviura? I el mal encarnat en el cos d'en Lock? Per que coi existeix aquesta Illa i que significa?!?!!

Aqui teniu el SURVIVAL KIT per aquesta matinada tant esperada... Crispetes, coca-cola, xocolata, coixins per barallar-nos pel sofa... i a veure com acaba!!!

A BADALONA CREMEM EL DIMONI

2010-05-19T23:57:00.003+02:00

A Badalona celebrem "LES FESTES DE MAIG" amb teatre, fires, curses, concerts i balls... pero el més esperat és LA CREMA DEL DIMONI!

Poca xerrera, avui va de fotos...

Després de cremar el Dimoni, anem a per pizza i lambrusco al Badapasta i concert patxanguero a La Plana... alegria pal cuerpo serrano!

Una mica resacosa...saludos, gent.

Pdt: Pedasso de càmara que tinc!

Déjà Vu...

2010-05-13T21:42:00.001+02:00

GRAN TORINO, magnífica peli del Clint Eastwood, que no sé com, de tot en fa un western!
I gaudint de GRAN TORINO, no puc sinó recordar la dolça i colorista UP, de Pixar: El vejete rondinaire recent enviudat amb cap gana que l'aparquin en un asil, que conecta amb el nano asiàtic fins a tenir-hi una relació paterno-filial.

Una cosa semblant em va passar al veure ROUGE amb AMELIE, tercera peli de la trilogia de Kielowsky... com ja vaig postejar aquí.

Doncs les dues pelis són obres mestres... Sóc fan de Pixar, però en Clint és com de la família!

Fins aviat.

SANT JORDI A LA RAMBLA

2010-04-26T18:38:00.001+02:00

Avui toca reportatge fotogràfic: Havent tornat a temps pel Sant Jordi no podia sinó que celebrar-lo a la Rambla de Barcelona...i no vaig ser la única.

Passeig de multituds, més roses que llibres: i la oferta i originalitat en la presentació de les roses ha estat impressionant. En quant al merchandising de la llegenda de Sant Jordi, dracs per tots els gustos...

Al Llorenç i al seu grup els trobem a l'alçada de València, venent de tot una mica i encomanant-nos el bon rotllo.

Un Sant Jordi rodó: Gràcies per la rosa, Xurri!

Hola Barcelona!

2010-04-22T22:04:00.001+02:00

Home Sweet Home

Avui soparé truita de patates i pa amb tomàquet i pernil!!!

Una abraçada, paisanos ;)

CRYING MOVIES

2010-04-20T05:50:00.002+02:00

Quines pel.lícules ens fan plorar? ...en sèrio, aquelles pelis que ens toquen la fibra sensible?

Per ells, després de fer-vos pregar, me comenceu a anomenar pelis de guerra:

"Braveheart", "Black Hawk Down", "Gladiator", "All Quiet At The Western Front", "Spartakus"...i algun film de boxa: "The champ", "Rocky"...

Em comenteu alguna peli friki (més del meu estil) com ara "Star treck III" (la mort de Spock va ser un cop massa fort per molts), i "Blade Runner" (pues claro!).

També em dieu pelis que us van fer patir de petits: "Black Hole", "The Lion King" (sempre la Disney...), i no tant petits: "Babe el cerdito valiente" (¿...?).

D'altres films que m'heu dit són "The Kyte Runner", "Ring of Bright Water", "The Green Mile" i pelis de gossos: "Marley and Me".

Recordeu la GRAN ESCENA d'"Sleepless in Seattle"? Les noies ploren per "Something to Remember" (Cary Grant i Deborah Kerr), i els tios perden els papers/es mofen d'elles amb "The Dirty Dozen": memorable!

I a nosaltres, les noies... què ens fa amagar-nos darrere el kleenex?

"Beaches" , "The Reader", "Dancing in the Dark" -Lars von Trier ataca de nuevo.

Pelis d'animalons o de nens: "Marley and Me", "Seabiscuit", "Hachi", "The Bear", "Finding Neverland".

Pelis d'amor: "The Notebook" (el més anomenat), "The English Patient", "Titanic", "Atonement" (socorro), "P.S. I Love You", "Out of Africa", "La Fuerza Del Carino".

L'Holocaust: "Schindler's List", "El Nino Del Pijama De Rayas".

Nois i noies estem d'acord amb "Marley and Me", i "The Champ".

Així doncs, què fa que els nois hagin de dissimular que se'ls ha ficat algu a l'ull?

Una pel.lícula sobre compayerisme, objectius nobles i la mort ben injusta d'algun personatge principal, com ara l'amic lleial que dóna la vida pel prota...

I per les noies, Amors impossibles, criatures o animalons que pateixen, separacions injustes o la mort detallada d'algun personatge principal.

Al Japó és un comú tipus de teràpia, això d'anar al cine a plorar les tensions i sorti-ne com nou.

Per cert: Què li ha agafat al Richard Gere a fer remakes de pelis japoneses? ("Dance with Me", "Hachiko").

I parlant de "Hachiko", eé el taló d'Aquiles d'una servidora, només parlar-ne me fa, com ho diria...sniff...

Tant es així que en el meu ranking personal, les pelis de plorar son:

1 kleenex-
2 kleenex-
3 kleenex i
HACHIKO

I odio que una pel.lícula em faci plorar gratuïtament; sobretot, si el guió no s'ho val (poso la peli a la meva llista negra, de la que no hi escapatoria possible...).

Endevineu quina peli acabo de veure? "Marley and Me". No, no existeixen les casualitats.

I si, és una bona pel.lícula: dos kleenex. Vale, vale, 3!

Pdt: totes les dades són extretes d'un estudi personal fet a 20 nois i a 20 noies -contant-m'hi jo.

Ara us toca a vosaltres: quines pel.lícules us han fet agafar els kleenex? esa lagrimita...

ATRAPATS A SINGAPUR

2010-04-18T06:02:00.008+02:00

...o "The Curse of The Bl... Volcano".

Tot és terreny guanyat al mar.

"CUADERNO DE BITÀCORA"

Els ànims estan alts però en qualsevol moment la tripulació perdrà els estreps. El viatge cap a casa és com aquell famós gol espressat per en Puyal, que s'ensuma i s'ensuma...

Si, ja sé: fem molta pena...

Singapur no sembla un paradís; ara per ara és un laberint de turistes en stanby que posen al mal temps bona cara. I com que en aquest mini-pais/macro-port tot el que es pot fer és comprar (estem envoltats de centres comercials, el meu infern particular...en tots els sentits) i ningú vol afegir pes a la maleta que ja ens costa tancar, l'ambient es pot definir com alegrement aburrit i despreocupadament... tens.

El RAFFLES HOTEL de matinada, LOST IN TRANSLATION dejà vú...?

La BBC acaba de publicar a la seva plana web que fins a les 06:00h de demà diumenge18 no hi haurà canvis en la situació, i el volcà... el volcà segueix escupint cendres...nyè.

It's saturday night life i estem tots a l'Starbucks enganxats als portàtils i carregant les bateries de cafeïna... Gràcies a Déu, està obert les 24 hores del dia i una pot aprofitar el jet-lag per fer alguna cosa...constructiva o no.

Arrassant amb les xocolatines i coca-coles al 7-Eleven, ens topem amb les patates fregides BARÇA: val a dir que ens les enduem amb carinyu (i no m'agrada el fútbol... lo que fa la morrinya!).

Aquest és el meu Dia de la Marmota particular... una s'ho pren amb filosofia quan no sap quan tornarà a casa i, ben mirat, podria ser molt pitjor...

Desde Singapur, una abraçada a tots, i per què no, al Bill Murray i a tota la seva filmografia!

Fins aviat...espero.

Pd: per cert, la meva banda sonora és AMBEON, en especial la cançó ASHES... no es conya.

VANCOUVER

2010-04-08T23:19:00.002+02:00

Vancouver és una ciutat preciosa i la benviguda la rebem ja desde l'Aeroport, un dels més acollidors i càlids que he tingut la sort de visitar. A saber: hi ha un autèntic Jackson Pollock exposat en la nova terminal.

Aquí teniu una sel.lecció de fotos: comencem amb el Pebeter dels Jocs Olímpics de Vancouver. Els Jocs Paralímpics no han tingut tanta publicitat i atenció com s'esperava però a la ciutat en qüestió s'han celebrat amb tots els honors.

...been there, done that.

El fred no es veu pero se sent.

Amb hidroavió ens poden dur fins a Seattle, però és millor anar a l'illa Victòria, 35minuts: això si, en temporada d'estiu.

En els vaixells del port hi viuen unes 200 persones, pintoresc i original. M'hagués agradat veure'n algun per dintre...ja sabeu, pel Feng Shui i per pura curiositat.

En totes les ciutats amb port m'hi sento a casa, això de ser de Barcelona, marca. I l'illa de Vancouver em recorda la Vall d'Aran però inmersa en el nord del Pacífic.

Aquesta tapa que podem trobar pel paviment de tot Vancouver és d'estil Inuit...o Metis: són les dues tribus aborígens de la British Columbia. Per variar, l'art dels indis és estimat amb orgull al Canadà.

Marxar de viatge és una aventura i m'encanta; però sabeu què és el millor? Tornar a casa.

Una abraçada, blogueros.

Estil BLOGGER? ...NYLON

2010-04-07T21:35:00.003+02:00

Sóc adicta a les revistes de moda. Quan dic moda dic prensa groga, societat i bagatel.les vàries, el que sigui. No, no busco cultura. Nnno, la vida dels famosetes no em diu gran cosa.

Fotos. M'agraden les fotos: de vestidets i modelets i el que cridi l'atenció a un/a editor/a per plasmar-ho a les seves pàgines. I puc acabar amb una revista de 400 pagines en 3 minuts (el meu rècord personal). És llavors quan el meu cervell funciona com el d'un bit, recordeu TRON?: no- no- no- no- SI. Una foto com déu mana, un estil.lisme que destaca, un vestit que fins i tot jo m'atreviria a posar-me...no es tant difícil, oi?

I així he descobert una revista que encara no ha arribat aquí: NYLON.

Cada plana de NYLON em parla de l'estil BLOGGER:

L'editorial, edició de moda, disseny gràfic, fotografia, comentaris i columnes...fins i tot la publicitat que s'hi anuncia i la tipografia de la lletra!

I llògicament, la revista és interessant i enganxa.

NYLON no és la unica revista que ha après de vosaltres, Bloggers: també tenim GRAZIA, de la Gran Bretanya, una versió més light però s'hi acosta...

Fashion Bloggers, heu creat escola.
Pdt: m'he anyorat...sniff.

FASHION CRISIS WAY OUT!

2010-03-10T22:51:00.008+01:00

Fins i tot en la moda es nota la crisis. Voltant per les meves botigues preferides a la caça del súper-descompte i inspirar-me en la propera temporada, queda patent que:

a) Vivim les millors rebaixes que es recorden: visca!

o bé, b) Que les noves tendències, per cuques que siguin, pateixen una manca de qualitat òbvia. De fet, tocant qualsevol peça "nova temporada" una es pregunta si la roba sobreviurà una sola rentadora.

Serà que:

a) Les modes no duren ni dues setmanes -12 dies i 6 hores, el que dura una tirada de la prensa rosa\groga... quin negoci, oi?

i b) Doncs que la generació zàpping ens cansem de la paella abans de tastar-la...

Anar massa ben vestit no està de moda; fins i tot en una boda, pobre del que va massa ben arreclat: queda snob, pretenciós i passat (valga la redundància).
Vestir "casual" és tot un art: ara es tracta d'anar despreocupadament desmanegat, desconjuntar-se amb elegància... que doni l'efecte d'haver-la encertada sense volguer al caure'ns del llit.

En altres èpoques ens n'adonem que la gent es "vestia" amb molta compustura: tratje, vestit, barret...

Fins i tot en la postguerra espanyola o la gran depressió als EstatsUnits, la gent s'arreclava molt, i els diumenges encara més.
La "Moda" és com ara...el fast food? Abans -fa 50 anys- ser gras denotava ser ric. Ara, per ser guapo (i ric?), has de menjar enciam i vitamines amb cocacola light. Heu vist algun@ model en persona? només em ve una cosa al cap: donar-li a la criatura un bocata-truita!

La pel.lícula documental "Valentino, the last emperor" es un claríssim exemple del canvi degeneratiu que ha patit el món de la moda. Els vestits teixits els anys 50 ò 60, cosits, brodats, brocats, plisats a mà són art comparats amb els drapets prèt-a-porter made in Taiwan d'avui en dia. Però es veu que l'art de la costura del anys 20 era molt més acurat, difícil i avançat que el dels anys 50. És a dir, senyors: que anem a pitjor.

La moda ha seguit en espiral (descendent) els canvis socials...les classes, els moviments hippies i revolucionaris dels 60 i 70, el paper de la dona en la societat -amb salts mortals inclosos-, les sabates esportives -posades de moda en el seu dia per "Starski i Hutch"-, el xandall -i los tacones!-, les hombreres -que sembla que han tornat de "l'espassio exterior"...-, la moda grunge -o les drogues en el fashion world-, les supermodels i les celebrities -gràcies al signore Versace...

Actrius i famosillas vàries no s'han de comprar el vestit Vera Wang o Kenzo, o l'abric d'Elie Saab... els els regalen! -mecaxis...

I què m'en dieu dels texans desterrats durant els 90? ara són el millor amic i moldejador dels nostres derriers!

Les nenes de vint-i-pocs es vesteixen com dones grans i les grans dames van d'adolescents: mireu sinó els vestits dels Oscars el passat diumenge...

Les grans cases de la moda ja no sobreviuen amb els seus dissenys de roba, sinó amb els accessoris: ulleres, foulards, BOLSOS... obriu qualsevol revista mensual de moda i observeu què i qui shi anuncia.

El 2003 una servidora havia d'anar a una festa. Tenia un vestit cóctel i ni idea de que posar-me d'abric. Mirant-me la Hola! -si, ja sé: patètic- veig la Nicole Kidman acompanyant en Karl Lagerfeld -el del cabell empolsegat de talc- després d'una desfilada de Chanel; la Kidman duia una americana curta entalladíssima de bellut negre. Només podia fer una cosa: m'agafo el bolso i crido: Carinyo, me'n vaig al Zara!

I allà estava la jaqueta. Què us haig d'explicar...pues que vaig triumfar.

Que què us intento dir? Que qualsevol cosa que porti la Kate Moss, que es desfili a Balmain o que estornudi la Gwen Steffani estarà a les botigues en 7 dies! Clar que les cases d'Aute Couture no tenen res a pelar! Mantenen el glamour amb catwalks, vestint a les estrelles a l'alfombra vermella -o blava si és als Goya locals- i els regalen bolsos "IT", a veure si la plebe -aka nosaltres- ens n'enamorem i arrassem amb els seus stocks.

Venga, que ens coneixem; totes hem passat pel moment "vull aquest bolso", i ens hem convertit en la clienta lloro que truca totes les botigues de la cadena fins a trobar-lo -i ni és blau i no queda tant bé, la veritat.

I mentres la qualitat de la roba va devallant em pregunto si arribarem a vestir amb pijames com a Star Treck o amb un look a lo minero gallego -made by Inditex, of course.

Per cert, m'he comprat unes botes genials i me les posaré els propers 12 dies, abans que passin de moda... Ja és primavera al Corte Inglés, nevi o no.

"Vanidad, mi pecado preferido..."

PostData: Les marques dins de la Unió Europea tenen prohibit tenir treballadors menors d'edat o en males condicions de treball. Altres països no tenen aquestes imposicions legals. Ahí queda eso.

Bon cap de setmana, i poseu-vos guapos!

THE BIG BANG THEORY

2010-03-09T03:30:00.002+01:00

o bé: SER FRIKI MOLA!

O és que de sobte ser un empollón, nerd, geek, friki (o com li vulgueu dir) ja no significa apestat sinó supercool?

Després de les nevades que ens han alegrat aquest març tant ...nadalenc (*#%ñrgng), aquí em teniu, gaudint d'unes patates fregides i de "The Big Bang Theory". I no tinc paraules: ah si, en tinc una... bazinga.

Sent una noia hauria de sentir-me identificada amb la Penny, oi? bazinga (vale, ja paro).
Bé, de fet en l'episodi en què la Penny es fa adicta a un dels jocs d'en Sheldon i acaba el capítol amb la frase "...necessito ajuda!" m'hi vaig sentir força identificada: 22 capítols d'una sentada no són bona senyal...

Ja sabeu, estimats frikis que en Sheldon i en Leonard es diuen així com a homenatge a en Sheldon Leonard, director, productor i actor ben conegut a les amèriques dels 50 als 70.

I és que en Chuck Lorre, productor de la nostra sèrie i de "Dharma and Greg", "Two and a Half Men", músic i moltes més coses, en el fons és un romàntic...i un friki:

El logo CHUCK LORRE PRODUCTIONS al final de cada episodi ve amb una vanity card on el productor ens comenta coses seves personals, de la sèrie, queixes existencials i més... la CBS n'ha censurat vàries d'aquestes vanity cards... encuriosits, oi?

No heu d'anar congelant les imatges al final de cada capítol per disfrutar d'aquestes "cards" (com ha fet una servidora durant les últimes 2 hores): Cliquejeu aquí... Ja us ho deia, genial.

Aquests vanity cards m'han animat a "spread the word", este... compartir-ho, sí.

Aquí teniu un magnífic recull de Tomas Falsas...

THE BIG BANG THEORY: BLOOPERS

Per cert, s'està mirant que Mr Leonard Nimoy aparegui en un proper capítol. Què: en ho juguem a pedra - paper - tisora - llangardaix - Spock?

I ara que m'he tret aquesta espina i m'he confessat amb tots vosaltres i amb la resta des món... bona nit.

Pd: gràcies Pablo per reenganxar-m'hi.

BORN OF HOPE: REVIEW

2010-02-19T13:55:00.000+01:00

És una bona pel.lícula: n'estic gratament sorpresa.

Està feta sens dubte amb molta estimació i cura pels detalls, amb un guió molt ben acabat. La música ens transporta directament a "Middle Earth"!

Això sí: em falla el vestuari...no es pot tenir tot...

Els moments plàcids i les escenes de lluita estan lligats amb un ritme adecuat, entenent que la vida descrita és tant femenina com el to del narrador, el to d'un "elf" (cosa que se'ns aclara al final de la pel.lícula i sí, arriba a emocionar).

Admetent que BORN OF HOPE no arriba a obra mestra, aquest magnífic film manté el to i la màgia de la Trilogia de " THE LORD OF THE RINGS".

S'ens explica el naixement d'Aragorn, el pes familiar que carrega la criatura des d'abans d'existir i el perque del seu nom èlfic (per més informació, wikipedia aquí).

Queda demostrat que es pot fer una meravella sense "tants" bil.lions de dòlars.
La gent de BORN OF HOPE ja esà preparant un altre projecte que anunciaran aviat: esteu encuriosits?

Namarie

BORN OF HOPE

2010-02-18T01:20:00.011+01:00

La Història de GILRAEN i ARATHORN, els pares d'ARAGORN

Precuela de THE LORD THE RINGS

Feta amb 25.000 lliures per una fan, JA es un èxit a INTERNET.

Kate Madison, actriu de Cambridge, ha filmat una pel.lícula d'hora i 10 minuts amb 8.000 lliures de la seva butxaca i 17.000 lliures donades per fans per internet, després que la Kate pugés a YOUTUBE un trailer del seu futur somni.

Trailer BORN OF HOPE

Madison ha demostrat ser una magnífica guionista, directora i actriu del film; pero no tant sols això: productora, dissenyadora de vestuari, càmara, directora de fotografia...una força de la natura.

També ha trencat totes les normes per fer pel.lícules de baix pressupost:
Un càsting enorme (400 persones que no han cobrat un duro), escenes de batalla, vestuari complicadíssim, filmar en vàries localitzacions, efectes especials, maquillatge d'orcs i un troll digne de veure's.

http://www.bellchamber.net/catalogue/rings/RingOfBarahir.html

El cast és també admirable: Cristopher Dane, Arathorn, s'assembla a Viggo mortensen i li escau el personatge de noble vingut a menys carregant en contra d'orcs. I la mateixa Madison és Elgarain, una noia soldat enamorada d'Arathorn (una altra Eowyn?) que dóna profunditat al personatge.

La Pel.lícula BORN OF HOPE

La directora, autora, actriu...confessa ser fan de la trilogia original i del seu director, Peter Jackson; només volia gaudir del plaer de fer-ne la seva sense deliris de grandesa ni desig de molestar ningú, al contrari: entretenir i honrar l'obra de Tolkien.

De fet, el guió està basat en dos paràgrafs del mateix Tolkien incluits en l'apèndix dels seus llibres, en què menciona els pares d'Aragorn.

La crítica fins ara no en diu sinó meravelles (una servidora us en farà la seva en unes hores...) i ja han vist la pel.lícula més de 500.000 persones desde la seva estrena l'ú de desembre del 2009.

I vosaltres, què me'n dieu?
Namarie

Vídeos de Youtube.

Fotos de la web www.bornofhope.com

SECRETS d' UP, de PIXAR

2010-02-10T17:01:00.011+01:00

MINI-GAL.LERIA PIXAR

Els autors de la última pel.lícula de PIXAR, UP, que està nominada per a 5 Oscars (incluint-hi millor guió, millor pel.lícula i millor pel.lícula d'animació, millor banda sonora i millor edició de so), ens en descobreixen 15 claus i acudits mig-amagats per nosaltres, els FRIKIS. Comencem:

A cada peli PIXAR hi ha un PizzaPlanetTruck, que ara ja existeixen a Disneyland Paris i a Disney Hollywood Studios.
El director tècnic STEVE MAY i el seu equip van dissenyar un conjunt de 10.297 glòbus per aixecar la casa del SENYOR FREDERICKSEN.
L'empresa constructora que treballa al costat de la casa del SENYOR FREDERICKSEN, és ni més ni menys que "BUY'N LARGE", famosa macro-empresa "destructora" a WALL-E! (he buscat el logo pero jo encara no l'he trobat...)

A113- és el número de la sala del Californian College on el co-director PETER DOCTER assisteix a les tallades d'escenes de cada peli de PIXAR: doncs és el mateix número que el de la sala del Jutjat on es presenta en CARL FREDERICKSEN.
En JOHN RATZENBERGUER, el Cliff de CHEERS, li dóna veu al treballador de la constructora: aquest és l'únic actor que ha posat veu en TOTES les pelis PIXAR: maxote!
DUG el gos ja va aparèixer a RATATOUILLE com l'ombra que borda al REMY, la rata protagonista.
La pilota amb una estrella vermella al terra de l'habitació de la nena que veu la casa volant davant la finestra, ha aparegut ja a vàries pelis PIXAR.
Si us hi fixeu, en la mateixa escena, al terra de l'habitació de la nena, hi ha a mà esquerra un os de peluix de color rosa . Es diu LOTSO i serà un dels personatges de TOY STORY 3.
A l'escena on en CARL coneix al seu heroi, l'explorador CHARLES MUNTZ -la aventura nos espera...-, sopen vieires, un dels menjars servits a RATATOUILLE.

En CARL és el personatge humà més complex dissenyat per PIXAR, i està creat expressament amb la cara quadrada.
En RUSSELL, el nen boyscout, duu més capes de roba que qualsevol altra personatge de PIXAR (fins ara): camisa, faixa coberta amb insígnies, mocador de coll i motxilla.
BOB PETERSON, co-director del film i la veu de DUG El Gos, diu que de totes les veus que ha fet per Pixar, la de'n DUG ha estat la més divertida. En DUG és un gos pastor perque són molt simpàtics i peluts.
PIXAR va portar una estruç a l'estudi per inspirar les potes de'n KEVIN L'Ocell. També es van inspirar en un cassuari per les plomes, una garsa pel caràcter, un gall d'indi, un tucan i una guatlla pel bec, les barbes i els efectes sonors.

Les CATARATES PARADÍS estan basades en les famoses catarates del SALT DE L'ÀNGEL de Venezuela, d'1Km de caiguda: les de la versió d'Up són de 3Km de caiguda.
La jaqueta de l'explorador MUNTZ és de pell, la primera vegada que PIXAR crea una peça de roba que esta feta de pell d'animal. Això si, asseguren que no han fet mal a cap bitxo...

Quan PIXAR treu pel.lícula nova hi ha visita obligada al cine. La veritat és que sembla difícil que es superin però sempre em sorprenen.

De moment WALL-E s'emporta la palma, i després, la llista segueix de la última pel.lícula a la primera en ordre cronològic.

RATATOUILLE és un film que a part de mostrar-nos el seu amor per la bona cuina, expressa el seu amor per...PARIS!

THE INCREDIBLES, no us perdeu el curtmetratge sobre en Jack Incredible i la seva cangur Lory!

I d'UP...en podria dir moltes coses, però us en confessaré només una. M'encanten els diàlegs d'en DUG El Gos: tothom hauria de dur un d'aquests collars i ens entendríem molt millor!

"Por favor, por favor, por favor: SÉ MI PRISIONERO!!!"

I la peli està dedicada als autèntics CARL i ELLIE FREDERICKSEN: que dolç...

Bon dimecres a tots! Ho oblidava..."Ardilla!!"

Fotogrames de Up, i póster de Wall-E.

Els LLetjos més Guapos!

2010-02-08T16:59:00.324+01:00

GAL.LERIA DE 12 ACTORS AMB "PERSONALITAT"

Que em perdonin el Brad Pitt, en Matthew McConaughey i en Leonardo Dicaprio (o tots els seus fans!) pero no em semblen guapos, o més ben dit: no els trobo atractius! Serà que són massa guapos o que ho saben!?!

Com amb l'anunci de perfum en què surt en McConaughey, tant gay i cregut que... em fa angúnia: brr...

Actors guapos guapos...no: més aviat normals, com tothom. A mi m'agraden els actors sense tant factor plàstic i més factor tio normal. No són lletjos... tenen caràcter. A saber:

JAMES MCAVOY

O l'estimes o l'odies. Les meves amigues me'n diuen o que és mono o que no el poden ni veure. Vosaltres ja sabeu que en penso...

Acostuma a fer de noi dolentot (i mola!) i encara no he descobert una peli seva que no m'agradi.

Filmografia.

EDWARD NORTON

Té molt carisma, és molt bon actor -et pot fer tant un sofregit com una paella per a set. Escull molt bé els seus projectes (ja n'ha produït més d'un), tant que és un d'aquells actors que tot el que fa s'ha de veure. I és superatractiu!

Filmografia.

BRECKIN MEYER

Ha fet pocs protagonistes, acostuma a fer de germà petit, però és un secundari especialista en robar escenes. Arribarà el seu gran moment...?

Filmografia.

JACK BLACK

Histriònic, histèric, tocat de l'ala...i encantador. El vaig descobrir -com tanta gent- a una d'aquelles pelis que va canviant amb tu: High Fidelity.

En més d'un film s'ha passat de la ratlla (Nacho Libre?!?), però és que li tinc carinyu... A The Holiday es menja amb patates al (nyicris) Jude Law :)

Filmografia.

JOHN CUSACK

Ha hagut de madurar físicament per què Hollywood li fes cas. Actor alternatiu, especialista en pelis rares (futur post en preparació). Ha preferit a tenir "carisma de prota" a ser un roba-escenes com l'experta Joan Cusack, sa germana. Que pert cert, han actuat junts en més d'un film fent de germans i cantant-se les quaranta! Teràpia familiar?

Filmografia.

MATTHEW PERRY

En Chandler, el lleig, el raro de Friends...i el més mono!

Després de Friends ha fet grans pelis(The Whole Nine Yards), i males pelis...

Vinga, Mat...sorpren-nos!

Filmografia.

SETH ROGEN

Les noies em diuen que NO, que de guapo res... doncs em fascina: m'agrada que em fagin riure i aquest actor és especialista en improvitzar. A part d'Observe and Report (un bluff), m'encanten les seves pelis, com ara la d'en Zack i Miri...

Filmografia.

RAIN WILSON

Sarcàstic, maleducat, un lloro de criatura, i...a que és maco? Actualment li segueixo la filmografia i resulta molt interessant. A The Rocker em recorda massa a en Jack Black. Tot i així estas a la llista, Rain.

Filmografia.

SERGI LOPEZ
No és guapo, tot i així la càmara l'estima. Aquí el seu accent no funciona, però a França se'l rifen, a més de ser un magnífic lladre d'escenes i molt capaç com a protagonista. Vamos, que el noi cau bé, encara que faci de macarra.
Filmografia.

STEVE ZAHN

L'etern secundari i poques vegades amb personatges agraïts. Té pinta del bon noi manipulable: a veure quan me'l pinten de dolent i amb caràcter...

Filmografia.

SIMON PEGG

Si, no és guapo. Però definitivament em fa riure. Humor intel.ligent, excelent guionista, i fa un gran equip amb en Nick Frost. No us perdeu Shaun of the Dead, però de fet, tot el que fa val la pena veure-ho!

Filmografia.

KYLE MCLACHLAN

Després de Desperates Housewifes ja he perdut l'esperança. Però alguna cosa bona ha fet i, francament, era en Paul Atreides (veure foto) a Dune ...es mereixia un lloc a la llista.

Filmografia.

(Aquesta llista està feta sense cap ordre específic).

Veient totes les fotos juntes me n'adono que, més o menys, s'assemblen. D'acord, admetré que tinc "un tipus" d'home, però que sapigueu que la primera que està sorpresa sóc jo! I... ja he donat massa informació per avui!

Ara us toca a vosaltres dir-me quin actor atípic us sembla bufo...o no.

Fins després, guapetes!

Què en Penseu de La Nova Terminal?

2010-02-06T14:21:00.001+01:00

Si, la nova terminal que tenim a Barcelona, la T1, impressiona.

És una enorme terminal de les que es fan ara i que podem trobar arreu; a mi em recorda el nou aeroport de Pekin –que es monstruós-, o la T5 de Londres Heathrow, la T4 de Barajas -la "Terminator"-, o el “sortides” de Hong Kong, i té el pla base de Charles de Gaulle... és a dir, que és un aeroport modern i digne de la nostra ciutat comtal, pero tant impersonal que sembla una clínica.

Alguns treballadors de la nova terminal -de seguretat, logística, personal de terra, tècnics, ingeniers...- en diuen que “és bonica i nova però gens pràctica per a treballar-hi: no ens han tingut en compte a l`hora de dissenyar-la; el parking dels treballadors i tot el que es necessita per fer la teva feina és massa lluny..., encara no hi ha tren ni metro (de moment fins al 2011) i un cafè et surt per un ull de la cara”.

Si, prendre't una coca-cola son 2.70euros. Este... els començaments costen!!

SHOPPING!

Com a passatgera us en diré que s`ha de caminar més, sense comentaris del transport públic i són 10 minuts mes de cotxe per arribar-hi. El disseny és realment bonic; línies corbes i tot d`un blanc lluent que emmiralla.
Es una terminal fredament desconeguda i enmig d`enlloc.

La vella T2 mira a pistes; i més enllà s`intueix el mar...quan s'hi desembarca s'olora l'aigua salada: realment inspirador (no sé per què en la nova terminal el mar no s'olora gens).

De fet, la millor vista desde la nova Terminal és la quasi abandonada T2! Si si, la vella terminal necessita “xapa i pintura”...però la trobarem a faltar, sobretot jo.

A més, centenars d`anuncis, sèries de la tele i pel.lícules no poden estar equivocats!!!

Patates fregides Lays, amb l`Emilio Aragón; Papilles per nadons; Kinder Bueno, Vicki, Cristina, Barcelona, d`en Woody Allen...

Bueno, em toca fer maleta, us trobaré a faltar. Fins a la tornada...

I mentrestant, vosaltres que en penseu de la nova T1?

El Cavall de Botero, punt de trobada a la T2

Qué tiempos...

A ON T'INSPIRES TU?

2010-02-03T14:16:00.080+01:00

No has tingut mai un "Moment Colhogar" en la intimitat del teu lavabo...assegut a la teva trona?

Els anuncis de paper higiènic Colhogar ens mostren els desitjos amagats de personatges molt propers, expressats en el seu personal "moment Activia" o "moment All-Bran" (que ara és "moment Colhogar", ojo), jugant amb el paper protagonista, mirant-se al mirall i amb el vàter de fons...

La toilet therapy de tota la vida al descobert: vamos, que anar al lavabo està de moda!

Després de dues dècades amb adorables cadellets simbolitzant la tendresa del paper higiènic, em quedo amb els somnis de la gent corrent "cuando nadie la ve" com diria l'Alejandro Sanz...

Quin seria el teu "moment"?...

I amb quina història personal ens sorprendran els publicistes de Colhogar? Moment mòmia per carnestoltes, la imposició del foulard Budista o pompons d'animadora?

Mentres aquest spot arriba, us diré que el que més m'agrada fins ara és aquest:

Impressionant!

Perque després diguin que si s'està gordet no s'és elegant -veure foto de l'esquerra.

A saber: El tal Joan balla el ballet clàssic amb tècnica impecable: a que es fa estimar? Bravíssimo.

Versió extesa JA!

Fotogrames i Video Youtube dels anuncis de paper higiènic Colhogar (color de hogar);P

Fotograma de Fantasia, de WaltDisneyPictures.

EL JURAMENT D'ELENDIL

2010-02-02T19:59:00.018+01:00

Et Eärello Endorenna utúlien.

Sinome maruvan ar Hildinyar

tenn’ Ambar-metta!

Elfic Quenya

Lluny del Gran Mar cap a la Terra Mitja he vingut

En aquest indret jo i els meus hereus romandrem

Fins a la fi del Món!

M'han regalat en DVD el concert de The Lord Of The Rings.

És genial, més que això: EMOCIONANT!

Ve amb comentaris de Howard Shore, el compositor, sobre com es va gravar, sobre el significat dels instruments escollits i la seva "descripció" musical dels personatges.

Però aviso al personal que hi falta un moment importantíssim de la Trilogia: El Jurament d'Elendil que canta Aragorn a The Return Of The King el dia de la seva coronació.

Serà per què aquesta cançó la va composar

Viggo Mortensen?

No ho sé, però m'he tret l'espina penjant-la aquí i mirant-me-la unes quantes vegades.

NAMARIE

Gràcies a PiepMiau03 per editar els vídeos Youtube,

amb la lletra de les cançons en Èlfic.

FASHION SUDOKU

2010-02-01T22:11:00.002+01:00

L'etern problema, Noies: l'armari a petar de roba i res per posar-nos!

Pues no, ja n'hi ha prou de tòpics típics: es qüestió d'organitzar-nos i la solució ens la dóna el DAILY MAIL (alguna cosa bona havien de dir...):

El FASHION SUDOKU.

Es tracta d'organitzar un "sudoku" amb 16 peces del teu armari que es complementin, i a partir d'aquí pots arribar a crear 14 de models diferents. Ideal per endur-te un mini-guardarroba a la maleta per anar de viatge!

Si ens comprem una brusa meravellosa a les rebaixes només hem d'afegir-la al nostre OUTFIT SUDOKU o crear-ne un de nou i exprés per lluir-la avui mateix.

I ens podem deixar inspirar per diferents estils per crear nous Sudokus: barregem roba d'aires MARILYN amb peces a la DIANE KEATON i... voilà!. O ens fem un Sudoku estil CARRIE BRADSHAW barrejat amb el rotllo KATE MOSS-ROQUERA.

La MODA es un joc creatiu: divertim-nos!

És com jugar a vestir a la nina que ens mira amb roba interior des del mirall. El truc és no passar-nos: ni massa SEXY ni massa MOTERA... ja sabeu, com deia l'Anníbal: ...simplicitat.

I ara claus, mòbil, bolso i al carrer!

BARCELONA desde l'AIRE

2010-01-27T20:17:00.001+01:00

20/12/2010, 14:07.

A que es preciosa?

EL MÓN BLANC

2010-01-15T16:37:00.001+01:00

Aquesta és la foto satèl.lit de la Gran Bretanya, tota nevada, presa el passat divendres i editada en primera plana en tota la seva prensa diaria. Voldria tenir-ne una de la nostra península tota blanca. Help...

Una abraçada a tots.

AVATAR SI...AVATAR NO

2010-01-07T23:27:00.004+01:00

Aquesta és la meva Avatar... que sóc friki!

Per fer-te'n un cliqueja aquí!

Sembla que tenyirem la blogosfera de blau amb tanta foto!

Què us haig d'explicar? M'ha encantat, és un bon blockbuster:... I?

És màgica, m'he deixat portar... igual que amb les ulleres 3D i m'agafa set de beure'm l'aigua de les fulles de les jungles dels Na'vi: semos ecológicos, visca "La Selva Esmeralda".

Sí, és previsible: com els contes de tota la vida, com moltes de les obres mestres del cine.

Estic d'acord amb Doc.Quatermass, que a més ens recorda que moltes de les imatges del film estan inspirades en les il.lustracions de Roger Dean. Gràcies a ell m'he animat a mullar-me el pandero de Pandora i "contrarrestar" l'odi que s'ha generat a la web en contra d'aquesta peli. I el que m'agrada de les vostres crítiques és que són destroyers i totalment honestes, com la de Moebius: ojalà jo hagués crescut des dels 14 anys...

Al veure el primer vol de Neitiri i Jake-Sully vaig tenir un dejà vue amb el vals/vol espacial de Wall-E i Eva. Sniff.

Inspirada en mil pelis, llegendes i contes mítics, grecs o indis americans. I què... és una gran peli.

La icona que encapçala aquesta entrada és...el meu Avatar (estic més guapa amb el cos d'ell que en el d'ella!). Si en voleu un de vostre, cliquejeu aquí!
Sí, si: es publicitat MacDonals, però a que molen!

Us acabi agradant o no la peli, la disfrutareu... en sèrio: no us la perdeu.

Fins dimecres.

L'Art del BLOGGING

2010-01-05T21:22:00.005+01:00

M'he mirat "The September Issue" , un documental sobre la publicació del mes de setembre de la revista Vogue edició USA, i m'ha fet pensar en els blogs: el fet de bloguejar, el meu blog i tots els vostres blogs.

De fet bloguejar és com editar una "revista":

- Escollir el programa, template, format, colors, tipus de lletra, el Nom!, editar el títol, les fotos i sobretot...el tema o temes a tractar, l'idioma, el to en què escriure, com i a qui adreçar-nos, utilitzar pseudònim o el nostre nom real, i a partir d'aquí començar a postejar i mostrar al món allò que som i el que ens interessa... us sona?

Si prendre totes aquestes decisions tot sols ja sona difícil imagina't compartir el blog amb uns quants autors i decidir entre tots sobre tots aquests punts, etc. Però... què us haig d'explicar a vosaltres!

Bloguejar és aprendre i equivocar-se sobre la marxa, descobrir altres blogs, els vostres blogs, que inspiren amb el que ens agrada i ens ensenyen amb el que no.

Surfejant us he descobert a vosaltres, autèntiques joies de la web: grans autors, escriptors, disenyadors, músics, fotògrafs, crítics, artistes i filòsofs; el vostre gust és exquisit o no estarieu llegint aquest post!

Crear un blog es la cosa mes fàcil del món. Postejar ho podem fer tots, pero hi ha gent a la xarxa que sap el que es fa, que té realment alguna cosa a dir i el dò de plasmar-la a la pantalla de l'ordinador.

Parlant d'aquesta peli, "The September Issue", voldria trencar una llança (si és que es pot dir en català) pels blogs de moda, tipus "mira el modelito que m'he posat avui!".

En aquesta peli/documental es mostra a l'Anna Wintour, editora del Vogue USA, com una autèntica bruixa sense educació (ni respecte), i sense imaginació a l'hora de vestir (...?!?) que aixafa qualsevol expressió artística o iniciativa aliena en la seva estimada revista, i que peca de classista i falsa (la seva propia filla se'n mostra estranya i allunyada d'aquesta dona). Gràcies a Déu l'autèntica protagonista del film és la fotògrafa i ex-model Grace Coddington: quines fotos, Waw!

Al menys, a la peli "The Devil Wears Prada", la Meryl Streep, impersonant a la famosa editora, és un exemple de classe, estil i inspiració... a l'hora de vestir, (recordant que la Meryl Streep és una dona real amb totes les seves corves).

En aquests blogs de moda, els/les autors/res mostren sense manies, autofotografiant-se amb total llibertat artística, les seves creacions i outfits (cosa que envejo, perquè jo soc massa vergonyosa), alguns de manera remarcable i digne de seguiment i admiració.

Al grano: les noves tecnologies ens ofereixen l'aparador ideal per expressar les nostres idees de manera pública, mostrar qui som i crear de forma periòdica o no, continuada o no: lliurement, sense límits.

És una gran oportunitat per demostrar la valia personal i que ens ha obert les portes del món, i a més d'un i d'una a una nova vida professional podent-se dedicar a allò que més els agrada. És una esperança que cuido amb il.lusió, tot i que sóc realista: d'entrada hauria de centrar la meva temàtica vital... com ara la pintura.

Algunes triumfadores de la web que tots coneixem són: Julie Powell: blog, llibre i peli, "Julie and Julia"; Lauren Luke: maquilladora autodidacta, sensació a Youtube, creadora de la línia de maquillatge "byLaurenLuke" i llibre "Looks By Lauren Luke"; Abbi Lee: blog i llibre "Girl With A One Track Mind", i tants d'altres...

Perdoneu que no tingui exemples masculins, ajudeu-me i comenteu-me'n algun, plis.

Realment la "xarxa" ha canviat el món; la informació ens acosta, el coneixement està a l'abast de qui el busqui. Sí, hi és -quasi bé- tot i de tots els colors, per això també la inmersió en l'estudi i la informació s'ha de fer amb conciència i maduresa: googuelejar ho pot fer qualsevol, com el zapping.

Esperant els vostres comments i seguint els votres posts, bona nit de Reis a tots!

LA FESTA DE CAP D'ANY

2009-12-29T14:33:00.000+01:00

A Escòcia la festa de Cap d'Any es diu Hogmanay.

Hogmanay, paraula que en gaèlic clàssic, francès, holandès i fins i tot castellà (aguinaldo), significa regal per any nou.

Probablement provingui de la festa pagana del solstici d'hivern nòrdic, que a Roma va convertir-se en Saturnalia, era Yule pels vikings i que va evolucionar en els Dotze Dies de Nadal (del Nadal el 25 de desembre a Epifania el 6 de gener).

Pel Hogmamay, a mitjanit, durant les campanades, els celebrants es col.loquen en cercle, entrecreuen els braços i canten "Auld Lang Syne" (el nostre "És l'Hora dels Adéus"), poema de Robert Burns que significa "dies passats" o "temps passats". Aquesta cançó és popular a tot el món i es canta per any nou, funerals, celebracions o despedides.

A partir de mitjanit del primer dia de l'any, entre festa i música, la primera persona que entri a casa nostra ha de dur com a obsequi carbó o tenir el cabell negre (no massa comú a Escòcia) simbolitzant escalfor i abundància per l'any que comença.

Serà aquesta costum l'origen de la nostra tradició del carbó de sucre que ens porten els reis?

A Escòcia es prenen molt en sèrio el Hogmanay. Nois: poseu-vos els kilts.

I el 2 de gener la festa continua, és "bank holliday"!

Gràcies Rob per compartir amb mi el Hogmanay: espero la teva foto amb Kilt inclòs!

SOLSTICI, LES FESTES PAGANES DEL SOL

2009-12-20T20:18:00.007+01:00

Com cada Nadal, es veuen moltes Corones decoratives arreu. Ja sabem que simbolitzen les festes del Solstici, festes "paganes" molt més antigues que el nostre Nadal, i per això m'encanten i en penjo alguna cada any. És com participar en un ritual tribal i arcaic.
En el Solstici d'hivern, els dies més curts i freds de l'any, aquestes Corones són una crida al Sol, al renaixement de l'any, a la primavera del cicle que s'ha acabat i ha de recomençar.

La Corona de Nadal és el mateix que el Rosco de Reis: la representació del Sol en el Solstici d'hivern, igual que el Rosco del dia de Sant Joan és celebració del Solstici de l'Estiu; dels dies més llargs, de l'època de collita i abundància. Aquesta, com altres festes paganes, es va adaptar a les noves tradicions cristianes per seguir formant part de la nostra cultura. Així que bon profit i que no ens toqui la fava!

(I parlant de roscos: m'encantaria acabar-me algun dia el rosco de Pasapalabra: us imagineu un "Passaparaula"? Ja sabeu, en català...Este... No, no seria el mateix...).

Londres nevat el passat divendres 17, una imatge gens usual.... un dia després va ploure i la neu ja s'havia fós. Aquest Solstici potser torni a nevar.

A casa no ens ha nevat (a Badalona), així que amb aquestes fotos mato el meu gusanillo particular...

Aquesta foto és el que més a prop he estat de fotografiar un floc de neu... tard o dhora ho aconseguiré.

Bon Solstici a tothom!

CONAN REMAKE !?!

2009-12-16T21:51:00.013+01:00

D'acord, estic a la parra: encara no sabia res d'aquest remake. Em van comentar alguna cosa de Red Sonja i no en vaig fer cap cas.

Avui hem fet revisió de ConanElBárbaro, i penso que és la millor peli de bàrbars i de temps pre-bíblics...i potser dels pèplums inclosos!

I m'he quedat de pedra quan he vist per la web lo del remake!!!

La web de CONAN THE BARBARIAN, aquí.

No sóc la única que no se'n fia GENS dels remakes en general i d'aquest en particular (llegiu els comentaris de la web CONAN 2010 aquí). Als de la nova peli: no la ca.. pifieu!!!

Per més informació de CONAN, el còmic original, WEB SITE CONAN COMIC.

La música de l"antiga" ConanTheBarbarian, és de les millors bandes sonores que s'han fet: el propi compositor BASIL POLEDOURIS en comenta el següent a la seva web:

"Conan era un repte perquè sabia que la música seria molt tangible. No hi havia res on amagar-se. Milius (el director) volia que la música conduís la pel.lícula i n'expliqués la història perquè gran part del film no tenia diàleg. El director necessitava que el públic tingués un fil conductor que l'ajudés a seguir la història. Una vegada vaig haver acceptat aquest repte, havia de descobrir la manera de sortir-me'n.

És la tercera pel.lícula que he fet. Vaig trevallar amb la orquestra més gran que m'hagués pogut imaginar i amb un cor complet. Era una orquestra de 90 instruments amb un cor de 24 veus havent de gravar-ho una sola vegada. No només això, aquesta pel.lícula començava amb trenta minuts de música i només tres minuts de diàleg. Set dels primers trenta minuts de la pel lícula són música i imatges. Va ser com composar per una pel lícula muda!" El senyor Poledouris va morir el 2006, gran pèrdua per la música i pel cinema.

Cliquejant aquí llegireu la "crítica" (en anglès) que va fer famós aquest magnífic compositor que, com ja us imagineu, és de la banda sonora de CONAN.

Magnífics vídeo de HerveAttia amb les localitzacions paisanes (antes-después) i música original del film.

Crec que un dels més grans clímax musicals de la història del cine és l'escena en què el jove Conan i la seva mare (Jorge Sanz i Nadiuska en la seva millor interpretació) s'enfrenten amb els "vikings" i TulsaDoom (James Earl Jones)...

Si sabeu d'algún moment musical in-crescendo millor... ja m'esteu comentant!

Trencaré totes les llances, cimitarres, punyals, fletxes i espases de l'antiguitat per una de les meves pelis preferides -vaja, veient-la avui no recordava tanta sang... nevermind.

Disculpeu que no digui RES (literalment) de la nova peli; no em fa massas il.lusió i no en sé gran cosa, a part que en Schwarzenegger en fa un cameo i que tenen molts problemes per trobar director estable.

Bona nit a tots

LÍNIA BARCELONA-MATARÓ

2009-12-15T12:54:00.001+01:00

Va ser la primera línia de ferrocarril de la Península Ibèrica i es va inaugurar el 1848.

Viquipèdia ens ho explica tot aquí.

Per mi és molt personal, li tinc un carinyo especial a aquesta linia de tren perquè desde sempre ens ha unit al món via Barcelona. Ens hem passejat el costat de la via del tren per la Rambla mil.lers de vegades, hem crescut al costat del tren escoltant-ne els xiulets tota la vida.

Apreta el fre, Ramon!

L' estació de tren de Badalona.

Visita al Qutb Minhar de Delhi

2009-12-14T15:22:00.004+01:00

Delhi, novembre 2009.

Dues hores per visitar el Qutb Minhar, el minaret més alt del món construït el 1193.

Més informació de vikipèdia, aquí.

La menda amb en Hassan, el guia .

Entrada si ets local. 10 rupies.

Entrada si ets estranger, 250 rupies.

És un indret històric molt interessant. El millor de la visita, a part de les construccions, és l'ambient que hi ha: tot son gent local amabílissima, que, cosa rara, volen fer-se fotos amb els turistes ocasionals.

Prepareu-vos a socialitzar!

Saris, bindis, braçalets i interés mal dissimulat: encantadors.

Lloros, esquirols, micos i gran quantitat i varietat d'ocells enormes que encara no sé què són.

Pels carrers de la capital pots veure-hi vaques sagrades, bous carregadors i elefants domesticats.

Aqui trobareu el Pilar de Ferro, de 6 tones i fós d'una sola peça el 912 abans de Crist, i que per més inri, no s'oxida, mai: com us podeu imaginar és tema tabú davant la comunitat científica internacional...hehe.

El famós Pilar de Ferro.

El llibre d'Erik von Däniken, Chariots of the Gods, també en parla i en dóna teories increibles però molt interessants...

Bon dilluns nevat!

DECORACIÓ EN BLANC

2009-12-13T14:34:00.003+01:00

Us heu fixat que els blogs de noies tendeixen a ser blancs o de colors clars i els que fan els nois són de fons negre o de colors foscos? Amb les excepcions que toquen, es clar. Jo no, per exemple: el blog que estàs llegint és gris clar...

També amb la decoració, les fèmines tendim a emblanquir els ambients. I aquí us mostro l'apartament d'una casa de finals de segle XIX que em va inspirar en la decoració del meu pis.

En el Feng Shui el blanc és un color YANG, i representa el Metall.

Significa confiança en un mateix i dóna força personal.

El blanc és el color per excel.lència de puresa i protecció, dóna sensacio de pau i confort,

calma el xoc emocional, la desesperació i ajuda a netejar les emocions, els pensaments i l'estrés.
Si necessites temps i espai per reflexionar en la teva vida i el que vols fer o ser, el blanc t'ajudarà a sentir-te lliure i en un espai aclarit.
Compte: massa blanc pot ser fred i donar-nos sensació de solitud.

Blanc; símbol de puresa, virginitat, pau i fred.

Quan haig de decorar un espai nou sempre començo pel blanc; mobles i parets nets i brillants, com una tela preparada per pintar. Els colors són els accents de la decoració, com els quadres, coixins, cortines i teixits, catifes i el més important... la il.luminació.

Pintar la paret focal del saló vermella o el dormitori gris lilós, ja vindrà... el temps inspira el mes pintat!

El color blanc té diferents significats en cada cultura:

En la cultura Europea és el color del matrimoni, els àngels, els hospitals i els metges, el color que representa la pau -com ara la bandera blanca.

Al Japó, el blanc és el color del dol, el clavell blanc significa la mort, igual que a la China.

A la Índia les vídues vesteixen de blanc i en un funeral es duu el blanc, que significa també infelicitat.

Més simbologia del color blanc:

Espiritualitat, pau, ser superior, reverència, simplicitat, començaments i finals, netedat, humildat, precisió, innocència, bondat, llum, justicia, neu, esterilitat, fred, clínic, claredat, perfecció, seguretat, positivisme, fe, caritat, innovació, unió, autosacrifici, avantpassats, santedat, divinitat feminitat, pristine, castedat, puresa, virginitat.

De moment el meu love affair amb el blanc no s'ha acabat.

El blanc no deixa de ser una barreja de tots els altres colors, no?

Bon diumenge!

I LOVE ME award

2009-12-12T15:21:00.004+01:00

He descobert el blog de l'Indy, de Wisconsin, "fabulosityfactor" .

És dels de "mira que m'he posat avui!" més les seves històries personals, escrit amb un to positiu de molt bon rotllo.

Bé, doncs l'Indy ha creat el premi "I love me!!!" que jo m'adjudico aquí i ara, SI SENYOR!!!

Per més senyes, cliquejeu aquí.

Les bases d'aquest premi és auto-admetre 10 qualitats, així que aquí van:

Estimo molt als meus amics i família i si puc els ho demostro.
Comprenc i aprecio a la penya (em caiguin bé... o no).
Veig bellesa i art pràcticament a tot arreu (i a vegades tinc la càmara a punt!).
Ballo (bastant bé, què coi) qualsevol cosa que s'assembli a una melodia.
Toco al piano qualsevol cosa i s'assembla bastant a una melodia.
Tinc la capacitat de dormir 12 hores seguides i disfrutar-ho!
Aguanto tacons de 10cms tot el dia...
Puc dir "Salut!" en 20 idiomes.
Soc bastant mona... i estic aprenent a maquillar-me.
No tinc ni idea de pentinar-me, així que és una sort que recollir-me el cabell em quedi bé!

Podria seguir tot el dia (en sèrio...) però prefereixo nomenar gent que es mereix aquest autorreconeixement i la meva admiració:

LUDO, LAIA, FLORE, IMMA, MÒNICA, MARC, SUZIECHILD, COKE...

Espera veure les seves cares...

Una abraçada a tothom que estigui llegint, o no, perque tots ens mereixem aquest premi! Què bonic, oi?
Gràcies per la idea, Indy!

Bon dissabte, gent.

...DES D'EL CEL

2009-12-11T15:52:00.002+01:00

Tornant de Londres en avió les millors vistes són sens dubte les dels Pirineus.

És a partir d'aquí que em desperto perquè comencem a descendre i has d'intentar mantenir les orelles destapades...

Viatjar és genial: canviar d'aires, conèixer altres cultures, veure i tastar coses noves...

Sabeu què és casi tant guai? Tornar a casa!!!

Seient amb finestreta, amb la lletra A per ser més específica.

Normalment es fa l'aterratge a l'aeroport de Barcelona de Nord-Est a Sud-Oest: en tal cas per disfrutar de les millors vistes de Barcelona City intenteu que us donin el seient amb finestreta lletra F.

"Seats for landing", tots els pilots d'avió tenen la mateixa veu!?!

Ja toquem a terra, son les 13:08...

Avui dinaré a casa!

Estofat de vedella, truita de patates o macarrons dels mes guarros: nyam nyam...

HOME SWEET HOME

MINHAS COSINHAS

2009-12-10T15:11:00.002+01:00

Us agrada? Tinc debilitat per les girafes: de fusta, de peluix, o de plàstic, de les que quan les apretes xiulen! En volia una de ben original i me la vaig pintar a l'oli, cap problema...

Aquest quadre està pintat amb temperes... són molt més senzilles de tractar que les pintures a l'oli i el resultat no està gens malament! El vaixell l'he copiat d'una maqueta que va fer el meu avi: un autèntic artista.

Ei, no us talleu: necessito crítiques (constructives), així que deixeu-me els vostres comentaris!

The City's Last Noise: The Whole Thing

2009-12-07T15:06:00.004+01:00

El seu Primer Release, "The Secret of the Innocent", ja és a la venta i el podeu aconseguir i escoltar a la seva web i a

http://www.myspace.com/thecityslastnoise

Aquesta és la portada del seu primer CD.

Aquí teniu la Portada de la revista Go Mag.

Amb aquest número Go Mag et regala el seu CD i els fa una entrevista en exclusiva.

Cada cançó del CD és un descobriment.

CONCERTS:

Próximos conciertos

( verlos todos )

4 dic 2009

19:30

SALA APOLO

Barcelona, Barcelona

19 dic 2009

18:00

SALA SIDECAR

Barcelona, Barcelona

9 ene 2010

20:00

Sala BeCool

Barcelona, Barcelona

16 ene 2010

20:00

Faktoria d’Arts

Terrassa, Barcelona

Molta merda, TCLN. Sou realment bons, us vindrem a veure a la Sala BeCool i a la Faktoria d'Arts de Terrassa... no ens ho perdrem!

Fotos del MySpace de Meri Santos

La seva web: TheCity'sLastNoise

Els Petons de Cinema Paradiso i...

2009-12-06T18:54:00.003+01:00

Tenia ganes de juntar aquestes dues GRANS ESCENES DEL CINE; em toquen la fibra sensible, l'una per la dolçor d'una època i l'altra per el tò picant de la situació, contrapunt del reste de la pel.lícula. Comencem:

"CINEMA PARADISO"

(Us prometo un futur comentari de Cinema Paradiso).

"AMÉLIE"

Quinze!

La veritat és que "Amélie" és de les meves pelis preferides, per a mi i per moltíssima gent.

El seu tò divertit i juganer es manté durant tot el metratge, i el seu missatge, clarament positiu, encarant les petites i grans tragèdies de la vida sense drama, és un exemple a seguir per molts dels que necessiten urgentment una barreta d' All Bran i no ho saben.

"Crec que canviaré de colònia..."

És (fins ara) l'obra mestra més coneguda de Jeunet i Audrey Tatou. Després d'"Amélie" varen tornar a unir forces per "Un Long Dimanche De Fiançailles", que com el nom diu, és llarga fins i tot pels incondicionals d'aquesta parella.

Havent protagonitzat Tatou "Coco Avant Chanel" no és estrany que sigui l'estrella de l'Espot de Chanel Nº5 de la Temporada. Serà que Karl Lagerfeld s'ha pujat al tren (igual que Audrey en l'anunci) popular i aproba la visió que la pel.lícula fa de la vida, trista i a moments patètica, dels començaments de la creadora de la Casa que ell mateix presideix.

Jean-Pierre Jeunet n'és el director. I les imatges romàntiques i suggerents no deixen de recordar-nos moments d"Amélie". Ei, cap problema, és un spot preciós!

Super romàntic...

Bon diumenge a tots!

Vídeos de Youtube.

Dead Can Dance

2009-12-04T19:24:00.007+01:00

Han creat escola, ningú els acaba de classificar per què són inclassificables. New Age, Medieval, Música Sufí, Dark Wave, Ethereal, Neo Classical, Ambient, Post-Punk... són Dead Can Dance:

Fotos originals (algunes m'agraden i d'altres em xoquen), i què me'n dieu de la música...

Però "la cançó" amb majúscules de Dead Can Dance és i serà Yulunga.

Si no la coneixeu -cosa rara- segur que ja l'heu escoltada. Disfruteu i ja m'ho direu:

Les imatges del vídeo són de la peli Baraka.
I la música amb aires sufís, ètnica, àrab, new age, espiritual...ideal per ballar la dança del ventre!

Pels amants de les músiques del món i les arrels de les melodies actuals, Dead Can Dance es va inspirar en "La Cançó de Sibil.la", un drama litúrgic en català que es remonta a l'Edat Mitjana.
La tornada de la versió de Dead Can Dance, "The song of Sybil", diu:
"El jorn del judici plaurà qui haurà fet servici" en català original. Doncs si, són ben originals!
Bé, millor ho deixo aquí...

El FENG SHUI a Casa Nostra

2009-12-03T18:34:00.017+01:00

En el Feng Shui s’utilitzen símbols per a potenciar diferents aspectes de la nostra vida: l’èxit, els amics, l’amor, el sexe, la salut, la família, la feina, els viatges, la fortuna... Molts d’aquests símbols són objectes xinesos... o no.
A les botigues “new age” i als “Tot a 1 Euro” podem trobar-ne molts d`aquests objectes decoratius, com ara les monedes xineses, que lligades amb un cordill vermell i posades al rebedor de casa atrauran fortuna, diners i oportunitats en el futur.

Personalment trobo molt boniques aquestes monedes però prefereixo un altre tipus de símbol, com ara les monedes de xocolata! Em recorden els nadals en família de quan érem crios: els àpats de cinc plats més postres, turrons i xocolata, els avis, cosins i tiets, muntar el pessebre, les joguines, cavalgates, les bombes dels reis i la màgia del matí de reis...insuperable!

A l`entrada de casa sempre hi tinc un bol amb monedes de xocolata (a que us encanta!), una benvinguda per a tothom que entra per la meva porta: em dóna molt bon rotllo poder oferir un símbol d’abundància, de riquesa i fortuna que a la vegada és un dolç de nadal que em porta tants bons records...mmm.

De la mateixa manera hi ha molta simbologia que no ha de ser comprada expressament en una botiga especialitzada o en una revista/catàleg de la Lillian Too. Un "Centre de porcellana de les Granotes de l’Amor" (per què aquest sigui l’any del Conill) no us aportaran més oportunitats que un objecte que a vosaltres us inspiri amor de debò.

El Feng Shui (com tot) s’ha convertit en un negoci per uns quants, amb tot el meu respecte per la Lillian Too i companyia. ..No us perdeu el reportatge de la casa de la ja esmentada Lillian a la revista HELLO aquí. En dues paraules: im-presionante!

Ni casa nostra, ni el nostre despatx ni la nostra botiga han de semblar un restaurant xinès: nomes hem de traduir aquests ojectes simbòlics del Feng Shui a la nostra cultura i als nostres gustos.

Recordeu: si no ens agrada no és bon Feng Shui per nosaltres!

L'any passat vaig assessorar a una noia amb el seu àtic de Barcelona; tenia vistes al Tibidabo i a mar, era recent restaurat i preciós, per entrar-hi a viure! Aquesta noia va aplicar molt bé tots els paràmetres Feng Shui que li vaig donar: en termes Feng Shui era perfecte.
Això si: a ella li encanta tot l'exotisme d'àsia i en especial els articles de les botigues new age, així que el seu apartament sembla un “Tot a 1 euro”! Fonts Xineses, fanalets vermells, budes i gats japonesos de la sort, windchimes, miralls bagua, bambú i tot el que us pogueu imaginar.
Potser a uns quants no ens agradi aquest estil, però aquesta noia està al setè cel (a casa seva!) i per tant aquest estil és el millor Feng Shui per ella!

Com diu la inscripcció de l'"ÀURYN", l'Esplendor... Fes el que vulguis.

Proper Capítol: Com atraure l’energia a la nostra llar.

HEXÀGONS

2009-12-01T23:17:00.006+01:00

NATURALESA MÀGICA

THE CITY'S LAST NOISE JA EDITEN DISC!!!

2009-11-25T10:50:00.006+01:00

S'han fet esperar però ja tenim data pel

CD de TheCity'sLast Noise!

L'aconteixement és ben original per què el CD és gratuït amb el número de Gener de la revista Go Magazine , és a dir, el número 106 que surt a la venda el 4 de Desembre!!

Aquest grup compleix les seves promeses i ja tenim els seu primer release. Seguiré informant-vos'en: entrevistes, fotos... tot arribarà!

Foto de Santi de Pablo

VAMPIRS: de LORD BYRON a ROBERT PATTINSON

2009-11-19T01:04:00.010+01:00

Vampirs. Són per tot arreu: cine, literatura, música, tv... Des del Comte Dràcula els Vampirs han evolucionat molt. No és que estiguin de moda: és que són la tendència!

Tot va començar a Suïssa l'estiu del 1816 (l'estiu més fred de la història), quan Lord Byron, el seu metge John William Polidori i el matrimoni Shelley varen decidir explicar-se contes de por per passar les vetllades, contes dels quals varen néixer "El Monstre de Frankenstein", de Mary Shelley i "El Vampir" de Polidori.

"El Vampir" és un conte curt inspirat en un llibre de llegendes alemanes i en el propi Lord Byron personificant el vampir. Va ser publicat a Anglaterra el 1819 amb gran èxit. Tant que el tema vampíric va despegar amb llibres, contes, obres de teatre, pintures i fins i tot una sinfonia.

Qui realment va agafar el relleu temàtic va ser en Bram Stoker el 1898 amb "Dràcula", el gran clàssic que ho sapiguem o no, tots coneixem. El 1915 "Dràcula" va ser editat als Estats Units, i endevineu-ho: va filmar-se'n una pel.lícula aquell mateix any.

La resta és història: se n'han editat mil.lers de llibres, cada any desde 1915 se'n filmen dues o més pelis. Sempre ens sembla que el rotllo dels vampirs s'ha d'acabar (amb la "Buffy" el tema semblava mort!) però la moda vampírica reviu de les seves cendres constantment, no com un au fènix sinó més aviat com un vampir: el tema sembla immortal.

Els vampirs són egoístes, narcissistes, immortals...tenen un component d'adolescent perenne que atrau els teenagers d'arreu. Les històries tendeixen a ser innocents, algunes fins i tot infantils. Recordeu que Stephenie Meyer, escriptora de Twilight, és de família mormona i en les seus contes no hi ha sexe, ni paraulotes, ni drogues.

Sempre que patim una resseció, estrès econòmic o social, etc. aquests contes guanyen l'interés del públic que busca evadir-se amb històries fantàstiques, amb éssers sobrenaturals que estan per sobre del bé i del mal: és a dir, per sobre de les situacions quotidianes.

El Simbolisme del vampir representa la por social a allò que ens és desconegut:

En el film d'Abel Ferrara, "The Addiction", utilitza els vampirs per simbolitzar la SIDA i les drogues.
El el film de Joel Schumacher, "The Lost Boys", és la rebeldia juvenil.

"Twilight" utilitza la mitologia per descriure l'aïllament social que senten els adolescents.

A "True Blood" els vampirs són una metàfora del racisme i la homofòbia.

És massa casualitat que els directors de càsting de "Twilight" veiessin en en Robert Pattinson el factor "Lord Byron", sent Lord Byron el primer prototipus de vampir de la història moderna!

No us perdeu el Vanity Fair del Desembre, edició Gran Bretanya (a dalt en teniu la portada) ni la seva web vf.com/go/rpattz (cada setmana en publicaran més fotos del Robert Pattinson ampliant el reportatge que podeu veure i llegir a la revista). Però mira que som frikis...

Per una llista més decent de films vampírics aquí en teniu una de wikipedia.

Postdata important:

Els vampirs, des d'el seu inici, estan inspirats en una altra forma de vida paràsita: Sembla ser que Lord Byron era un vampir dels que et xuclen l'energia, una d'aquelles persones que en 15 minuts t'han despullat d'autoestima i força personal. Segur que en coneixeu a més d'un i d'una... Aquests vampirs sí que existeixen, el sol no els fa cap mal i són més perillosos que els romàntics elfs-obscurs xucla-sang -i no sempre tant guapos! Queda escrit...

ANIRON

2009-11-18T10:14:00.005+01:00

Arwen, pregúnta-li si té germans...

Vídeo de TheLordOfTheRings a Youtube

Murs i Muralles i Internet

2009-11-18T02:45:00.003+01:00

Visitant Pekin una se sent com un zero a l'esquerra en aquesta ciutat freda (no només pels -5ºC) i impersonal d'aquest país "capitalista/ex-comunista"; una ja sap que la llibertat és una utopia en aquest món, i aquí encara més.

Google va haver de limitar l'accés temàtic a internet per què l'estat n'acceptés l'ús al país de la Gran Muralla.

I amb una Gran Muralla van toparse els meus nassos quan vaig probar d'entrar al meu blog o a facebook, o myspace, o twitter...!!!

Google em mostrava tres entrades pel meu blog, podia llegir-ne dues frases de cadascuna però un cop cliquejava, "enmig de tot" era una plana inexistent, possible falla del sistema, si us plau intenti-ho més tard.

Què faig jo ara sense internet, el meu internet!?!
Sí: què faríem ara sense internet???

Acabo d'arribar a casa (mai m'ha semblat tant exòtic el nom de Badalona) i us edito aquestes paraules sense cap filtre, amb la "pujada" que em provoca poder entrar a internet i escriure EL QUE EM DÓNA LA GANA!!!

Tot just celebrem els 20 anys de la caiguda del mur de Berlin: bé, encara queden molts mur per caure.

Precisament l''Obama va aterrar ahir, 15 de novembre, a Pekin: teniu molta feina, noi!

Hei, penya de la Xina i d'altres països amb problemes més greus que la llibertat d'expressió: algun dia ens twittejarem i llegirem els vostres blogs i ens conectarem als vostres myspaces sense que hagueu de sortir del vostre país.

Aquí n'hi ha una que us espera.

我們希望

Moda made in Rússia...

2009-11-12T12:18:00.009+01:00

мода сделано в России

Aquesta temporada A/W 2010 ha vingut carregada d'inspiració de l'est: la moda ve de Russia.

Aquí en teniu una sel.lecció de KENZO -el model de l'esquerra és el més popular: l'he trobat a Grazzia, Hello, InStyle, Elle, PeopleStyleWatch...

Dóna ganes que vingui una bona nevada.

ETRO també sembla que s'hagi inspirat en l'estil Rus però sempre ha tendit a crear estampats molt treballats de colors terrosos, i aquesta temporada l'hereua s'ha inspirat en estampats bizantins. No us perdeu la seva plana web, és molt original, al pricipi et creus estar en la web d'una escola de primària moderna de Milan, nada menos.
Més exemples, CHANEL: recordeu que aquesta és la temporada tardor/hivern 2010.

Aquest estil Rus ens transporta a l'època dels zars, la seva opulència de pells i teles decorades amb brocats i bordats, de riquesa de textura i materials, el romanticisme dels temps peduts, la innocència que evoquen les novel.les de Tolstoi, drama i passió dels zíngars caucàsics.

"L'arribada dels Zars Pere i Ivan", 1900 per Ilya Repin.

Lara, del Doctor Zhivago, i la seva senzillesa també està present a les botigues.

Aquí en teniu l'exemple: més KENZO.

M'encanta tot el que Kenzo ha creat aquesta temporada i encara fa massa bon temps per gaudir-ne!

Parlant de Russia i Estil no podia faltar una cantant amb molt d'estil, música d'aires folk i que es diu igual que el seu pintallavis: (ja la coneixeu) Russian Red.

M'encanta aquesta noia, encara que per aquest post hauria d'haber posat "A les estepes de l'Àsia Central" d'Alexander Borodin:

Crec que ja estic prou inspirada per fer el meva primera intrusió en la moda russa...

Спасибо и прощай

Vídeos Youtube.

Decoració tètrica...

2009-11-12T01:14:00.003+01:00

En uns grans magatzems de Barcelona ens hem trobat amb aquesta peça de decoració.

És que s'han deixat el display de Halloween?

És que l'obsessió pels quilos ha arribat a tals límits?

L'Esquelet en qüestió a qui he batejat "Güesitos" està a la botiga Khiel`s, una marca que desde 1851 s'especialitza en cremes facials i corporals, en gels de bany i sabons pel cabell.

Què se suposa que ens ha d'inspirar "Güesitos"? Els nostres xampús et deixaràn net per dins i per fora...?

Bon dijous a tots!

Friki's Update: GILMORE GIRLS

2009-11-10T23:54:00.006+01:00

L'arribada del fred i la nit cada vegada més matinera no ajuda al meu apalancament. La tecnologia, sempre innovadora, m'ajuda a que entre berenar i sopar escalfi el sofà amb el meu darrere mentres teclejo aquest vell portàtil... o no. Per què el meu últim vici/frikisme es diu Gilmore Girls.

Resulta que les tardes que tinc ocioses me'n vaig a casa la meva mare (hola mama) i mirem a les 18:00 el capítol de no sé quina temporada a LA2, i a les 19:30 seguim la 1ª temporada al canal Cosmopolitan. Adicció total.

Vaig saber que m'havia enganxat quan me'n vaig adonar que em sabia el nom de l'ajudant de'n Luke, el de la cafeteria, i el de la cuinera de l'hotel, Sookie: sí, no hi havia retorn possible.

Menys mal que a fora és fosc i fa fred, sinó em sentiria realment culpable. De fet amb ma mare ens diem quines coses de cada personatge ens escauen més; sembla ser que jo sóc la Lorelay, la mare esbojarrada i ella és la Rory, la filla empollona. Ens encanten els guions aguts i irònics a velocitat de metralleta.

És una sèrie hereua de "Twin Peaks", com ara "Picket Fences" i "Doctor en Alaska"; vida de poble on tothom es coneix i hi ha (sorprenentment) molt bon rotllo. El disseny de producció és molt colorista,i el de vestuari molt fashion. I la cançó del començament és "Where you Lead" de Carole King, que també ens hem après.

M'ha arribat a saber greu que fós dissabte... ja sé, ja sé...Help!

Ah, us havia comentat que el canal Cosmopolitan repeteix el capítol del dia anterior a les 15:00?

Hola, em dic Marta i sóc una friki...

Vídeo de Youtube.

Gal.leria de Cine: Amor al Piano

2009-11-10T12:16:00.006+01:00

La música conecta amb nosaltres d'una manera molt especial, molt personal. Per això quan algú toca un instrument per nosaltres pot... enamorar-nos. I en el cine en tenim uns quants exemples.
Preneu nota:

THE CORPSE BRIDE de Tim Burton.
En Víctor serà un Johny Depp tímid i patós però quan toca el piano es lliga a la Victòria i a l'Emily, els bategui el cor o no!
Suposem que la música de'n Danny Elfman també ajuda...

D'altres comentaris sobre The Corpse Bride, aquí i aquí.

SHINE d'Scott Hicks.
El trastocat David Helfgott, en Geoffrey Rush, que va guanyar l'Oscar per aquesta pel.lícula, només es calma quan és davant el teclat -diuen que la música amansa a les feres- i enamora la sirena més inesperada:... una astròloga?

THE ENGLIHS PATIENT, d'Anthony Minguella, basada en la novela homònima de Michael Ondaatje.

L'Hana, Juliette Binoche, atrau en Kip, Naveen Andrews (LOST), i no per tocar el piano sinó pel perill que els alemanys hi hagin amagat dins una bomba...encara que com diu l'Hana, potser no explota si es toca a Bach: era alemany.

No he vist tota la filmografia de Minguella, però del que he vist, aquesta és la seva opera magna. Toca temes polítics, de racisme...i d'esperança en la raça humana. De les dues històries que ens explica, la que succeeix a Itàlia és la important -en tots els aspectes- encara que la història d'amor del Cairo és la gran protagonista.

Pel.lícula de baix pressupost amb magnífica fotografia, gran banda sonora i molta química en pantalla, que van fer miracles i va ser la sorpresa de la temporada: èxit de taquilla i una autèntica pluja de premis -merescuts- en tot el món .

Té aires de "Memorias de África" i igual que aquesta, recordeu: mocador en mà...

THE PIANO, de Jane Champion, 1993.

Pel.lícula molt moderna, feminista, on el silenci és un dret individual.

L'Ada, Holly Hunter, s'expressa només amb el seu piano; el seu silenci es trenca amb melodies minimalistes -Michael Nyman- totalment fora d'època, íntimes, hipnòtiques... i per enamorar-la només l'has "d'escoltar". No és súper sexy en Harvey Keitel?

El que ens presenti els colonitzadors escocesos en la Nova Zelanda verge i salvatge de fa dos segles crea imatges espectaculars, romàntiques amb una ambientació densa i única.

Amor silenciós, música i sexe, amb redescobriments personals. L'escena on l'Ada es derrumba sota la pluja amb l'efecte bossa inflada de la seva faldilla, s'ha repetit una dotzena de vegades desde llavors (Juana la Loca, Pride and Prejudice...). Èxit de taquilla inesperat i pluja de premis a tot el món. Benvinguda sigui la mirada femenina en el cine!

PRETTY WOMAN de Garry Marshall.

Fer-ho en un piano de cua d'un hotel de cinc estrelles de Beverly Hills amb la Júlia Roberts/el Richard Gere... no es pot anar massas més lluny!

BLADE RUNNER de Ridley Scott, 1984, basada en la novela de P.K.Dick.

Genial atac frontal de Deckard, Harrison Ford, a la replicant Rachel (que segurament és verge) Sean Young, tot i que és ella la que toca el piano! Escena homenatjada moltes vegades en cine i televisió, i pel propi Ford a "Hollywood Homicide" amb la Lena Olin.

Gran pel.lícula, un clàssic, de culte, genial. Incompresa en el seu moment, aquesta peli va obrir un nou món en l'ambientació, els decorats i en el muntatge i edició de cine. El mateix Scott comenta que va ser la generació MTV la que finalment va entendre aquest nou llenguatge cinematogràfic. De fet, Ridley Scott és llicenciat en decoració! Si mai aneu a Hong Kong tindreu déjà vus de "Blade Runner"...o no.

THE SEVEN YEAR ITCH, de Bill Wilder, 1955.

Basada en l'obra de teatre de George Axelrod.
El que per censura se'n tallés frases i escenes senceres, se'n suprimís la relació romàntica entre en Richard i la veïna, i quedés tot en fantasies platòniques del Richard, va fer que el resultat final de la pel.lícula en patís greument les conseqüències: sosa, aburrida i passada de moda.
Se'n salva només per la veïna de dalt, la Marilyn Monroe! I a aquesta Marilyn no se l'enamora al piano amb Rachmaninov: probeu amb "Paquito Chocolatero"... vull dir, "la Xocolatera".

CASABLANCA, de Michael Curtiz, 1942.

Gran Clàssic del cine que segueix tant actual com el dia en què es va estrenar: perfectes girs de guió (cada nit el reescribien, durant tot el rodatge ningú sabia com sacabaria la història), on els bons no són tant bons... però els dolents són molt dolents. Probeu no emocionar-vos amb "La Marsellesa"...creieu-me, ho he intentat.

El club "Rick's" pot ser un antre de desgraciats, que "obliden" a cop de bourbon, o un club de Jazz a lo Hollywood, o un Casino de Montecarlo... i de nit a les fosques torna a ser l'antre on en Rick, en Humphrey Bogart, no pot oblidar el seu mal d'amors: la Lisa, Ingrid Bergman. L'altre home no és menys que Víctor Lazlo (¿no us encanta aquest nom??), en Paul Henreid, una llegenda viva de la resistència, guapo i a sobre bon tio -es fa tan difícil odiar-lo!

Ah, sí: el piano. Play it again, Sam! Frase que literalment no s'arriba a dir mai . En Sam, Dooley Wilson, és l'ànima del "Rick's", cantant amb el seu piano amb rodes. En Dooley Wilson en realitat era un bateria que no sabia tocar el piano! "As time goes by", la cançó dels nostres enamorats, que per versions que se n'hagin fet, ningú no ha pogut superar la del nostre Sam.

Com en altres gal.leries de cine, aquesta sobre l'amor al piano s'anirà ampliant.

L'Evolució de la Moda

2009-11-08T17:33:00.004+01:00

Sempre m'han fascinat els vestits d'època, les cintures encorsetades i les faldilles amb enagües i mirinyacs... les amplades irreals d'aquells vestits, la típica silueta "menina"...

Voilà un petit exemple de l'evolució de la moda femenina desde la silueta Rococó...

Sí, el final de l'anunci no és massa glamourós però dóna què pensar: les dones tenim la regla i tenim fills i aquells vestits del Rococó realçaven la nostra "bellesa" i dissimulaven ampliament qualsevol... "problema" mensual, de postpart, i (com no) de pèrdues.
Veient aquest anunci me n'alegro dels canvis socials, dels hàbits d'higiene, de la moda...

En qualsevol cas m'encanta i la música és genial -encara no he aconseguit el nom de la cançó i de l'artista, ja us els diré quan els trobi!

Vídeo de youtube.

Terra Alta

2009-11-02T23:32:00.007+01:00

Me'n vaig a la terra alta aquí no hi ha qui us entengui...

Manelic.

Terra Baixa, d'Àngel Guimerà.

Reportatge fotogràfic d'Horta de Sant Joan aquí.

Dedicat a la Conchi, la Nati, l'Anna i l'Anna, la Lídia i la Imma: Espero que us agradi!

¡¡¡HALLOWEEN!!!

2009-11-02T17:12:00.007+01:00

Diuen que la nit de Tots Sants els dos mons s'uneixen i que ens disfressem per confondre els esperits...

Totes les cultures del món tenen folklore sobre la nit de Tots Sants.
Bé; doncs és tradició, m'agraden les castanyes i els panellets i com que m'encanta disfressar-me anem de festa!

Aquest any tocava anar de "Dimecres Addams"...

La Mari va venir de "Mortícia", així que tot va que dar en família...

Com a final de vetllada, revisió de "Pesadilla antes de Navidad" o de "El Jovencito Frankenstein".

Altres opcions serien "Practical Magic", qualsevol peli del Tim Burton o "The Shawn of the Dead" , ideal per veure amb amics i pizza...
A veure qui ho capta:
...Rayuela!

Correfoc per TotSants

2009-11-02T14:39:00.005+01:00

El passat dissabte 31 d'Octubre celebràvem TotSants/Halloween a Horta de Sant Joan, a Terra Alta.

El Grup de Diables FOC I FLAMES van convertir la nit en un correfoc on van perseguir -literalment- als seus espectadors en processor per tot el poble.

A les 11 en punt els llums del carrer s'apagaren i dos dels Diables van baixar per la façana de l'església treient espurnes. Encengueren els ullals del seu drac i a ritme de la seva cobla va començar "l'infern".

Feia temps que no rèiem tant, ni que corríem tant ofegats per la fumera corresponent.

Després, menjant panellets i comentant la jugada, repassàvem la roba en busca de traus i cremades...

Quan dieu que és la Patum?

TheCity'sLastNoise

2009-10-25T05:15:00.105+01:00

Com ja us havíem anunciat, "TheCity'sLastNoise" va actuar ahir a la sala "BeGood" de Barcelona.

No van decepcionar, ans al contrari, van deixar un públic amb ganes de bis que per respecte al programa no van poder ser.

"TCLN" són una suggerent alternativa a la música enllaunada rock progressive que tots coneixem.

El repertori d'aquest grup són cançons senceres, ben acabades que assoleixen un sò rodó, tancat, net on els instruments conecten i es complementen; un sò que escala i s'enfonsa en subtils mig tons, en melodies de textura abellutada i intimista molt inusual.

Cançons fracturades en ritmes assonants, del rock pur al celta inesperat, amb pinzellades de Muse, Beatles, Sting (cameos inclosos), algun gir de Queen o a l'estil heavy intercalats, més ben dit, integrats en tonades que van destil.lant-se... de la balada al progressive visceral.

Visionary Voice, 15 Autumns (les meves preferides), A Night is Enough, Beneath the Waves, Bones -amb què van tancar el concert i que en diretcte és un crack- i tres cançons més van reafirmar la qualitat de la seva performance individual i del seu so original com a grup. Una altra cançó del seu repertori és Vals, que podeu veure en un vídeo youtube aquí.

La veu masculina, sensual sense ser llastimera, desgarradorament honesta i emotiva; les cordes, cristal.lines amb moments d'aires medievals, amb un repertori tant ampli com pulit; el baix i el bateria ofereixen un joc de ritmes inusual, un offbeat matemàtic i perfecte; i no menys important el teclat, que aconsegueix el punt quitx i a moments ambientacions de transfons èpic... Perfecta simbiosis musical.

No hi ha dubte que "TheCity'sLastNoise" ha assolit ja una maduresa musical digne del grans.

El proper desembre treuran el seu primer CD, que sí, que m'encanta la seva música i no puc esperar a tenir-ne el disc.

Augurem i desitgem per "TCLN" futur i èxit en el món de la música, comprobeu-ho al seu "myspace"!

"TheCity'sLast Noise" son Gerard, vocals; Mari, guitarra; Jorge, baix; Tristan, teclats; i Guillem, bateria.

Foto de Santi de Pablo

Doble Arc de SantMartí a Barcelona

2009-10-23T18:23:00.007+02:00

Foto publicada per Cappy

Després del diluvi en un dia desastrós va arribar la calma en forma llum de colors.

Però perquè se'n diu Arc de Sant Martí?

Explica la llegenda que Sant Martí va donar un tros de la seva capa a un pobre home en plena nevada: en aquell moment va deixar de nevar, la temperatura va pujar i va aparèixer un arc de colors al cel. Així va néixer l'Arc de Sant Martí i l'estiuet de Sant Martí.

Què és el Feng Shui?

2009-10-22T01:39:00.003+02:00

...a part d'un nom exótic que evoca decoració d'estil japonès?

Es creu que el Feng Shui va néixer fa més de 6000 anys a la Xina; és l'art d'organitzar els espais i aconseguir que flueixi l'energia i es donin canvis positius a nivell personal. Traducció: que el nostre ambient model.la les nostres vides.

Per això a través del Feng Shui podem potenciar i obrir camins per millorar la nostra salut, la nostra vida sentimental, professional... Ei, funciona: un amic meu es va aprimar més de trenta quilos després d'un bon concell Feng Shui (...ja us explicaré).

En el seu origen el Feng Shui era la local.lització ideal per l'emplaçament de poblats o de cases individuals (Geomància): espais protegits del mal temps del nord per muntanyes, envoltats de boscos a l'est i l'oest i oberts al sol del sud amb fàcil accés a l'aigua que asseguri la supervivència i la comunicació, la qual afavorirà l'intercanvi econòmic i cultural.

Una mica com aquest dibuix... us és familiar? És el desig que tenim tots desde ben petits de sentir-nos segurs.

FENG significa VENT.

SHUI significa AIGUA.

És a dir: els elements que ens envolten i que a part de ser intangibles, no els podem controlar i ens poden realment afectar.

Com que som massa gent per què el planeta ens proveeixi a tots d'un paisatge tant idíl.lic, ens hem hagut d'espavilar i adaptar als nous temps: i el Feng Shui, doncs també. I a part de l'emplaçament de casa nostra el Feng Shui s'ha especialitzat en l'estudi de l'exterior i l'interior de la mateixa per a corretgir-ne els defectes; de lloc, de contrucció, d'orientació, de decoració...

De fet hi ha diverses escoles Feng Shui les quals basen els seus estudis en diferents aspectes i coneixements originals: l'Escola del Paisatge, l'Escola de la Brújula, l'Escola dels Barrets Negres o de les Vuit Aspiracions, l'Escola dels Nou Palaus, l'Escola del Pensament Yin i Yang i d'altres...

Aquí us mostraré el Feng Shui d'una manera ben oberta i comprensible per al nostre dia a dia, sense masses paraules tècniques ni càlculs impossibles.

Molt important: diguin el que diguin, si no t'agrada no és bon Feng Shui per a tu.

Proper Capítol: El Feng Shui a Casa Nostra.